Un 3% d'escolars catalans són víctimes del 'bullying'

Un 1% dels estudiants de Secundària catalans (és a dir, més de 2.500) tenen tendències agressives que es tradueixen en agressions i amenaces contra la seva família i el centre educatiu. Però també hi ha un 30% (és a dir, uns 75.000) que manifesten conductes violentes menys preocupants, com ara barallar-se al pati i als espais públics. Un 3% dels alumnes catalanes diuen ser víctimes de l'assetjament escolar o bullying cada dia.

Aquestes són algunes de les dades de l'Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya del curs 2005-06 que ha presentat avui la Generalitat i que revela, a més, que un 10,3% dels escolars de Primària i Secundària pateixen agressions, almenys, un cop a la setmana. Aquest percentatge és tres punts inferior al registrat fa cinc anys.

Justament, l'estudi, elaborat per Javier Elzo, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto, va ser encarregat pel Parlament per fer una valoració comparativa respecte als resultats d'una enquesta anterior del curs 2000-2001, que feia referència només a Secundària.

Per accions violentes, l'estudi entén les amenaces, els cops, els robatoris, les burles i la indiferència mostrada pels companys.

Elzo ha cridat l'atenció sobre l'existència d'un 1,2% d'alumnes de Primària i Secundària són víctimes d'agressions cada dia, xifra que considera "important".

Malgrat l'estabilització de les dades, l'enquesta revela una tendència al descens de les accions violentes més comunes i menys greus, mentre que creix el reducte d'accions més violentes que practiquen un grup molt reduït (l'1 per cent) a Secundària.

Infraccions
Aquests 2.500 alumnes especialment violents, i als quals l'estudi posa l'etiqueta d'"agressius", es caracteritzen per proferir amenaces o agressions contra els seus pares o el professorat, a més de danyar els béns escolars o cometre infraccions com la compravenda d'objectes robats o ajudar a aconseguir droga.

Prop del 30 % dels estudiants (d'entre 12 i 18 anys) mostra actituds també violentes, encara que menys greus, i protagonitzarien furts i s'implicarien en baralles moltes vegades fora de l'aula, a més de mostrar poca valoració de les normes.

Cal dir, finalment, que gairebé el 60% dels escolars es consideren integrats i normatius.

Impunitat
L'estudi ha alertat del fet que els agressors solen seguir un itinerari que els porta a perpetuar les conductes violentes durant tota la seva trajectòria acadèmica, moltes vegades encoratjats per l'"ocultació" i la "impunitat" que existeix.

El catedràtic de Deusto ha subratllat també que el perfil de les víctimes dels casos més greus és precisament "el no perfil" perquè l'heterogeneïtat de les situacions no fa possible definir-lo, malgrat que la majoria dels alumnes agredits són de Primària, dominen els nois sobre les noies i hi ha més estrangers.

De fet, el 78% dels casos més greus es donen a Primària, cosa que Javier Elzo atribueix al fet que estan menys preparats per la seva edat per plantar cara a aquestes situacions.

Public i privat
L'estudi també destaca que no hi ha diferències entre el que passa als centres públics i als privats, encara que en aquests últims hi ha més percepció de seguretat i de control.

Després d'apuntar que, amb l'edat, els estudiants tendeixen a patir menys actes violents, l'enquesta revela que el nombre de nois victimitzats a fora i a dins del centre educatiu ha baixat en general, encara que els fets més greus, com les amenaces o els atacs amb objectes per fer mal, es mantenen en els mateixos nivells (d'un 3% en els últims dotze mesos).

En el cas de les agressions sexuals, s'ha produït un lleuger descens, encara que els més greus es mantenen estables.

Elzo ha subratllat el fet que les dades desmenteixen la relació que molta gent estableix entre joves i violència, ja que són precisament aquests els que més agressions reben. El 24% dels joves catalans d'entre 16 i 18 anys va reconèixer el 2005 que havia estat víctima d'una agressió.