Societat

Cops "de distracció"

Els policies apartats del servei destaquen que un escorcoll normal dura cinc minuts i no onze com el del denunciant

Fa més dos mesos que estan apartats del servei i que cobren menys de la meitat del sou, però la seva principal preocupació és explicar a l'opinió pública que els cops i les puntades que el 31 de març van donar a un detingut als calabossos de la comissaria de les Corts només tenien com a objectiu reduir-lo, en cap cas ferir-lo. Els quatre mossos imputats en la presumpta agressió a Rubén P.M. -un caporal, un agent i dos agents en pràctiques- analitzen en detall per què van actuar així i no d'una altra manera.

Patrulla. Tot i que el protocol determina que els agents de la patrulla que traslladen el detingut als calabossos han de participar en l'escorcoll, el caporal imputat els fa fora, ja que "observo que hi ha una situació de violència" després que l'arrest de Rubén P.M. hagi estat molt complicat, amb informes de danys a dos vehicles policials inclosos. A la imatge es veu com un dels dos mossos de la patrulla, situat just a la porta, i el detingut, ja a dins de la sala, es discuteixen. Amb la sortida de l'agent la tensió no es relaxa. En part perquè, segons el relat dels policies implicats, l'agressivitat del detingut impedeix treure-li les manilles fàcilment. "Quan això passa, s'encallen i fan mal", expliquen.

Paret. Els mossos argumenten que, quan aconsegueixen treure-li les manilles, no col·loquen el detingut contra la paret des d'un principi perquè intenten que "deixi els objectes personals i els dipositi sobre la taula" voluntàriament. Davant l'actitud "desafiant" de Rubén P.M., però, finalment sí que ho fan, tot i que, segons expliquen, el detingut "només fa que picar contra el mur sense parar de cridar i insultar-nos". El que en aquell moment desconeixen és que si els escorcolls duren habitualment cinc minuts, aquest no l'enllestiran fins després d'onze.

Cop al pit. Sembla que el detingut està disposat a col·laborar i decideix treure's la jaqueta. No obstant, segons assenyalen els acusats i també recull l'informe pericial del Cos Nacional de Policia, en treure's la jaqueta dóna un cop al pit a un dels mossos en pràctiques. "Tot i això, no reaccionem agressivament i continuem intentant raonar amb ell", explica l'agent a qui Rubén P.M. va colpejar.

Sospites. És aquest policia en pràctiques l'encarregat de negociar amb el detingut, mentre que un altre agent, amb una veterania de sis mesos als calabossos de les Corts, és qui l'ha de cobrir. En un moment de l'actuació, aquest policia -llicenciat en la 17a promoció- observa com Rubén P.M. s'encara amb el seu company en pràctiques, alça el puny com si tingués la intenció de donar-li un cop i aixeca també la cama dreta. Davant d'aquesta "amenaça", l'agent decideix actuar contra el detingut.

Primera puntada. Aquest mosso li dóna la primera puntada al detingut. Ell explica que "li vaig donar la menys lesiva del manual, amb el peu pla i empenyent-lo contra la paret". La puntada frontal es considera un "cop de distracció" que, segons el manual de l'Escola de Policia de Catalunya (EPC), facilita "aplicar el control adient per acabar amb l'adversari a terra i nosaltres dempeus". Els policies implicats també asseguren que la seva reacció s'explica perquè saben que Rubén P.M. no ha estat sotmès a un escorcoll en profunditat al carrer i no poden obviar "que pugui portar amagada una navalla".

Mà alçada. Els mossos implicats reconeixen que aquesta imatge "fa molt mal" de cara a l'opinió pública. L'autor explica que "es pot malinterpretar", però que es justifica perquè "estem davant d'una persona agressiva que no para de donar cops de puny i de cap, puntades i mossegades". No obstant, tant ell com els altres mossos defensen en tot moment que tant aquest cop com la resta tenen com a únic objectiu reduir el detingut per poder emmanillar-lo i posposar l'escorcoll per a un altre moment, quan estigui més calmat.

Més puntades. Els policies insisteixen que totes les puntades es fan seguint el manual de l'EPC, que, en casos com aquest, indica que es poden donar cops amortits, també anomenats de distracció, "per distreure l'atenció i tensió de l'adversari". Quan es dóna un d'aquests cops, segons expliquen els mossos, "el detingut deixa de fer força amb els braços i les cames i això facilita la feina dels altres companys que l'han de reduir i emmanillar-lo".

Conversa. Els mossos imputats també volen destacar que en el moment que aconsegueixen reduir Rubén P.M. -de qui recorden que es tracta d'un home corpulent, d'1,90 m d'alçada- "ja no hi ha cap més cop". El caporal també explica que, quan ja estan preparats per posar-li les manilles, el detingut canvia d'actitud i, molt calmat, els explica que s'ha fet les seves necessitats a sobre. Tal com es veu a la imatge, el caporal parla amb ell: "El tranquil·litzo i li dic que el portarem a la dutxa i li facilitarem roba neta". No obstant, segons destaquen, més tard no vol passar per la dutxa i això els fa sospitar que Rubén P.M. "portava alguna cosa amagada als pantalons i per evitar que l'hi trobéssim ens va dir que s'havia defecat". Els mossos acusats de la presumpta agressió també destaquen que la filmació de la conversa desmenteix el testimoni del detingut, que davant la jutge va assegurar que va "perdre la consciència a causa dels cops".

Ús dels guants. Els quatre policies també expliquen que els guants no tenen una finalitat agressiva "sinó higiènica", a més de ser "antipunxants i antitalls". La raó de la seva utilització és que "la majoria de detinguts amaguen agulles o fulles d'afaitar". I si no és en l'escorcoll de l'arrestat, aquests objectes poden aparèixer quan es registren objectes personals, com ara la roba o les bosses.

Casc autoprotecció. Després d'una estona tranquil·la, Rubén P.M. "es torna a rebotar", segons expliquen els mossos, i comença "a mossegar-se i a donar-se cops al cap". Per això el caporal decideix cridar un altre company, que entra a la sala amb un casc d'autoprotecció per evitar que el detingut es lesioni.

Conscient. Els agents implicats també destaquen que en el moment de conduir Rubén P.M. a la cel·la, amb el casc d'autoprotecció posat, també es pot observar que no ha perdut el coneixement, ja que "una persona inconscient seria un pes mort i no estaria rígida".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’hort medieval del monestir de Pedralbes

La Universitat de Girona incrementa les dobles titulacions en l’oferta acadèmica del curs vinent

Inauguren el nou centre cívic el Molí que donarà servei a més de 2.700 persones

LLORET DE MAR

Es veïns dels barris de muntanya de Molins de Rei indignats perquè fan curt amb les cisternes d’aigua

Molins de Rei

Adif ha executat el 65% del soterrament de les vies a Sant Feliu que enllestirà el 2025

Sant feliu de llobregat
Societat

Els socorristes reben vint vegades la dosi segura de radiació solar

Barcelona
Ciència

Mor Maxine Singer, la científica que va posar les normes sobre l’enginyeria genètica

Comencen les obres per fer 192 pisos de lloguer social a Tarragona

Tarragona

Detecten 479 punts d’aigua nous susceptibles d’allotjar una tortuga en perill

RIUDARENES