Creus de terme que marquen el camí
S’ha publicat una nova guia de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona centrada en aquest símbol
La creu és el símbol per excel·lència del cristianisme i, com a tal, ha estat un motiu recurrent en moltes de les representacions artístiques de l’art sacre. La gran quantitat de creus de pedra, de fusta o de metall que presideixen les cruïlles de camins, places, carrers, processons, valls i cims de muntanyes són l’exemple clar de la cristianització del mateix sòl i, per tant, mostren les creences de les persones que les van bastir al llarg dels segles.
Una nova guia de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, titulada Creus de terme i que està escrita conjuntament per Josep N. Pujol i Toni Cruanyes, analitza quina és la repercussió funcional, iconogràfica i artística del símbol de la creu en les marques termeneres del bisbat de Girona, així com quina vinculació hi ha entre aquestes mostres d’art popular i les altres creus de caràcter commemoratiu i processional, per establir un diàleg amb aquest símbol, dotat de funcions civils i religioses.
La tradició popular ha assenyalat Jaume I com el primer gran personatge històric interessat a marcar amb fites les seves conquestes. El llibre considera evident que aquestes fites havien d’estar coronades amb la creu: “símbol primordial dels cristians, però tot això, que deuria passar al voltant del segle XIII, no es pot provar ni arqueològicament ni documentalment”.
La primera notícia històrica que es té de creus de terme al bisbat de Girona data del 1089 i és d’una creu posada com a fita als confins d’una parròquia, en la consagració de Santa Maria de Lladó. També, segons els autors, es té notícia de la consagració del monestir de Vilabertran amb una creu limítrofa (segons consta a l’acta) datada del 1100.