Veïns de Sant Pere Pescador se senten “marginats” i reclamen aigua potable

Aigua corrent potable, un clavegueram en condicions, voreres existents transitables i les inexistents fer-les, calçades asfaltades sense forats, finalitzar la instal·lació de lluminàries, netejar els carrers i canalitzacions de gas, llum i fibra. Aquestes són les reclamacions en relació amb les principals mancances que fa temps els veïns i veïnes del barri del Bon Relax exigeixen que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador solucioni. I com que cap de les seves reclamacions es resol ni avança després de múltiples reunions i reivindicacions, segons denuncien, ahir van decidir manifestar-se amb una marxa lenta que va sortir de la urbanització i va arribar fins davant de la casa de la vila, on van llegir un manifest on s’exposava la seva indignació.

Maria Antònia Blasco, presidenta de l’associació de veïns i veïnes, va ser l’encarregada de fer-ho, i va començar expressant la “indignació” i la sensació “d’abandonament, deixadesa i marginació” de part de l’Ajuntament. Els crits i càntics de “Som Sant Pere!” es van fer sentir durant tot el trajecte. “Els nostres drets han estat vulnerats sistemàticament durant anys malgrat haver pagat sempre els impostos, els més elevats del municipi”, va denunciar Blasco, secundada per un bon nombre de famílies del barri.

David Ramos, president de l’Associació Recreativa, va subratllar: “Necessitem un Ajuntament que ens tracti com els altres nuclis de població, amb igualtat. Portem 34 anys abandonats. Aspectes com seguretat, neteja, manca de gas i d’aigua corrent, han abocat el barri a una decadència alarmant.”

El barri del Bon Relax és una urbanització que té 366 habitatges, va ser edificada a partir del 1964 i va passar a formar part del municipi el 1989, però avui en dia encara no té aigua corrent a les cases ni gas en cap dels seus habitatges. Veïns i veïnes “de tota la vida”, com la Marta, en Joaquim, en Josep i la Teresa, van dir que se senten “oblidats” i es preguntaven si era normal que encara hi hagués fanals dels anys seixanta, voreres a mig fer o, en to irònic, “ecològiques” –perquè només hi ha terra–, a més d’insistir a denunciar que encara vivien de l’aigua dels seus pous “que a més és dolenta i calcificada”, entre un no parar de mancances.

La marxa va produir moments de força trànsit parat, sobretot dels vehicles que volien accedir pel pont a Sant Pere. L’associació de veïns del Bon Relax ja ha anunciat que aquesta només és la primera acció de moltes.