El nen que menjava pa i xocolata

Lluís Llach va protagonitzar ahir el pregó de festa major de Parlavà, un acte senzill, empàtic i tendre que es va celebrar a mig matí al local social. L’esdeveniment va tenir un força de trobada discreta, un bastant d’acte íntim i un molt d’homenatge d’agraïment. El pregó –i també el seu abans i el seu després– ja resta en l’imaginari parlavenc com aquell dia. Perquè Llach és veí del poble des dels 80, quan es va fer restaurar cal Corder i, malgrat que circumstàncies de la vida van portar-lo al Priorat, a Parlavà no se l’ha deixat de veure mai pel poble. De fet, des del febrer de l’any 2020 s’hi ha tornat a reinstal·lar. Ara de manera permanent. Els parlavencs se n’enorgulleixen i ahir, amb el local ple, li ho van agrair.

Recordava, en Quim de Can Pou, l’alcalde, durant la presentació del pregoner que la seva mare i la seva tia parlaven d’aquell nen petit que acompanyava el metge quan venia a visitar l’àvia. “Quan venia el metge a casa anava acompanyat d’un nen petit a qui donàvem pa i xocolata”, li havia explicat la Victòria, la mare, a en Quim. Repàs de records endreçats de la vinculació de Llach amb Parlavà. “El concert al Clos, l’estada de Miquel Martí i Pol [1990], la Suite de Parlavà, la gravació del Torna aviat.”

I, més recentment, l’1 d’octubre del 2017, quan la irrupció de la Guàrdia Civil a la Tallada a mig matí feia preveure que arribarien les garrotades aviat. “En Lluís, molt àgilment, va penjar que a Parlavà els havien robat l’urna.”

“Quan era jove –descrivia Llach– la festa de Parlavà estava de moda. Es veu que s’hi lligava molt. Jo vaig fracassar.” El cantant va recomanar als veïns d’aprofitar la festa major per refer lligams. “Venen temps complicats a tots nivells: el món està desgavellat, amb lluites geoestratègiques en què els ciutadans no tenim ni opinió ni drets i amb una Europa amb una guerra de dimensions bestials.” No és hora per a foteses. “Aparteu-les! Fer poble, ser poble i sentir-se poble millora els lligams personals. És la millor manera de resistir.” I va proposar als veïns d’aprofitar també la festa per relligar sentiments col·lectius “sentiments de genuïtat entre vosaltres.”