Les malalties que porta el canvi climàtic
Els experts alerten que, si no s’hi posa remei, els casos esporàdics d’ara poden esdevenir un problema de salut pública
El govern assegura que ha reforçat la prevenció i la coordinació de les xarxes de vigilància
El canvi climàtic no només provoca les onades de calor que aquest estiu ens asfixien més que mai. La pujada de les temperatures té un impacte directe sobre la nostra salut, no només perquè incrementa el risc d’emmalaltir en els col·lectius més vulnerables –amb més patologies cardiovasculars, més al·lèrgies i augment de la mortalitat–, sinó perquè la crisi climàtica pot portar una sèrie de malalties que encara no estan establertes al nostre territori. Són bàsicament malalties de transmissió vectorial, és a dir, que venen provocades per mosquits o paparres que prèviament han estat infectats per virus i altres patògens. Aquestes espècies són molt dependents de la temperatura ambiental i l’escalfament global afavoreix no només la seva multiplicació, sinó també la modificació de la seva àrea d’influència. “El fet que la temperatura global augmenti, que hi hagi més sequera o més pluges torrencials, acaba afectant tots aquells insectes que poden transmetre malalties, com els mosquits amb la malària o el dengue i les paparres amb el virus que causa la febre hemorràgica de Crimea-Congo”, diu Natalia Rodríguez-Valero, investigadora d’ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, i metgessa del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l’hospital Clínic de Barcelona.
Rodríguez-Valero destaca com les tres principals malalties emergents al nostre territori el dengue, la febre de Crimea-Congo i el virus del Nil occidental. En el cas del dengue, en què el transmissor és el mosquit tigre, ja se n’han vist alguns casos autòctons molt esporàdics en algun punt de Catalunya. “És una malaltia que no està establerta. Però, com que en tenim el vector, el mosquit tigre, sí que se n’han vist casos esporàdics en els últims anys. I molt recentment se n’ha detectat un cas autòcton, d’una persona que no havia viatjat, a Perpinyà”, assegura l’experta.
També s’ha vist algun cas del virus de Crimea-Congo transmès no per un mosquit, sinó per una paparra, i cal estar atents al virus del Nil occidental, que ja ha provocat brots a Andalusia i que aquí, a casa nostra, ja s’ha trobat en algun cavall. “Sabem que els mosquits de les maresmes a Andalusia estan infectats i aquí a Catalunya ja hi ha hagut un cas en
un cavall, que són animals que actuen com a sentinelles de la malaltia”, explica Rodríguez-Valero.
A banda d’aquestes tres malalties, la doctora alerta d’altres infeccions potencialment emergents, com és el cas del Zika i el Chikungunya. “Com que en tenim el vector, novament el mosquit tigre, la possibilitat també existeix”, subratlla. En el cas del Zika, ja n’hi ha hagut casos a Itàlia i a França, cosa que fa que a Catalunya s’hagi d’augmentar la vigilància.
Moment “crucial”
La investigadora entén que ara som en un moment “crucial” i demana que es reforci la vigilància, amb equips multidisciplinaris. “Si no hi donem la importància que té, com amb el tema del combustible o de l’aigua, i no hi posem remei, sí que podem arribar a tenir un problema en el futur i que aquestes malalties s’estableixin sense que ens n’adonem, com ha passat amb la verola del mico”, alerta.
Per ella, el control actual és insuficient, però la subdirectora general de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut, Carme Chacón, assegura que en els últims anys, i precisament per intentar minimitzar els efectes del canvi climàtic, Salut Pública ha multiplicat els esforços. “S’està vigilant més activament que mai”, assegura Chacón, que destaca l’esforç de coordinació que estan fent les administracions per fer front als problemes que ha accelerat la crisi climàtica. “És clau poder-se anticipar. Les onades de calor en són un bon exemple. Cal que fem prediccions per poder prevenir i així poder-ne minimitzar els efectes, sobretot entre la població més vulnerable.” Chacón destaca “l’esforç de coordinació, perquè no podrem minimitzar tots aquests efectes si no anem tots junts”. Aquesta vigilància més activa es fa amb el control dels mosquits que poden provocar les malalties emergents, però també amb les al·lèrgies. “Tenim una xarxa i veiem que, amb l’augment de les temperatures, la pol·linització varia. Abans, els avisos començaven al maig i aquest any, per exemple, s’han hagut d’avançar al mes de febrer.”
Casos de dengue
Pel que fa al control dels vectors, que són els causants de les possibles malalties emergents, Chacón assegura que també s’ha avançat la vigilància i s’ha hagut de reforçar. “Vam començar fa anys amb el mosquit tigre i s’ha hagut d’anar ampliant, perquè tenim més mosquits i més varietats. Si començàvem el programa al juny, ara s’han hagut d’avançar les actuacions i reforçar la vigilància”, assenyala.
Chacón recorda que a Catalunya ja hi ha hagut dos casos autòctons aïllats de dengue, els anys 2018 i 2019. I insisteix que s’ha hagut de reforçar la vigilància, entre altres coses perquè en els mosquits ja s’ha trobat el virus. “Hem trobat les malalties en els vectors.” Però això no vol dir, assegura, que hàgim d’alarmar-nos. “La qüestió més important és que hi ha un control i una vigilància continus perquè, si augmentés gaire el nombre de mosquits i el nombre de persones amb la malaltia, hauríem de passar a altres fases.”
El mateix passa amb el virus del Nil occidental, que està donant molts problemes a Andalusia. “Allà els tenen a les zones de les maresmes, i per això nosaltres hem d’extremar la vigilància als aiguamolls, una vigilància que en aquest cas fem de manera molt coordinada amb el Departament de Ramaderia, ja que hem d’estar molt atents al que passa en els cavalls.”
Salut global
Més enllà de la transmissió de malalties a través de mosquits, el metge, investigador i professor dels estudis de ciències de la salut de la UOC alerta de la possibilitat que hi hagi noves pandèmies si continua la interacció entre els humans i els animals salvatges. Aquesta interacció també és conseqüència, en alguns casos, del canvi climàtic. “Molts animals, quan hi ha sequera i no troben menjar, s’han d’aventurar a endinsar-se en zones on viuen els humans. Un exemple en podrien ser els porcs senglars que aquests dies s’estan veient a Cadaqués.”
El fet que nosaltres envaïm l’hàbitat de certs animals també té conseqüències. És el que ha passat amb els ratpenats, que són reservoris de molts virus. En aquest sentit, la covid representa també un toc d’atenció important. Per això, Macip insisteix en la importància d’entendre la salut humana en el marc de la salut global, planetària.
“La solució és que agafi força el concepte de salut planetària. Si volem evitar problemes de salut humana, hem de preservar la salut del planeta. Tots formem part del mateix conjunt i el que afecta els uns afecta els altres”, subratlla l’investigador.
Malgrat el toc d’atenció que ha representat la pandèmia, que ha fet que les institucions i la població prenguin consciència de
la fragilitat de l’estructura humana, Macip és moderament pessimista sobre la capacitat global d’anticipació. “Qualsevol cosa que representi un sacrifici econòmic i social, costarà molt”, assenyala. I lamenta que, “en lloc de fer prevenció, sempre actuem de manera reactiva, quan realment hi ha una amenaça imminent”.
Control dels aliments via internet
Els canvis de temperatura també poden afectar la seguretat dels aliments. Per això, el Departament de Seguretat Alimentària i Protecció de la Salut fa controls continuats. Aquest any, als controls habituals, que es fan en establiments i indústries, Salut hi ha afegit per primera vegada la compra d’aliments per internet, tenint en compta que és un hàbit cada cop més estès entre la població.
Així mateix, el departament recorda que els productes procedents del mar també requereixen una atenció especial, perquè estan sotmesos als efectes dels canvis de temperatura i també als contaminants. En els últims anys s’ha ampliat el nombre de productes que són proclius a un deteriorament per les altes temperatures. I també s’ha incrementat el nombre de controls analítics sobre productes de consum nous.