Les sardanes, la plaça i les inversions de l’Estat

En una conversa amb els amics, acompanyats pels refilets de la cobla a la plaça de les Botxes, on ara es fan les sardanes, convenim que, tot i haver trobat un espai acceptable per a les ballades, el seu lloc natural és la plaça de Catalunya, un altre espai d’on s’han foragitat els passejants en benefici de les terrasses.

En el mandat anterior, la força que avui encapçala el govern, aliats amb el PSC, el PP i Cs, va tombar el projecte de naturalització de la plaça, un projecte que preveia retornar-la al seu aspecte original, ran de terra, eliminant així els murs que, irracionalment i artificialment, la sostenen enlairada. L’objectiu era reorganitzar l’espai tot recuperant els prop de 500 m² ocupats per murs, jardineres, rampes i escales, cosa que permetria disposar de l’espai suficient per a totes les activitats que s’hi fan, sardanes i altres esdeveniments populars. L’execució del projecte hauria permès disposar d’un gran espai central, davant la façana de l’ajuntament, i, a la resta de la plaça, diàfana, arbrada i sense entrebancs, les terrasses, ajustades a l’amplada de la façana i apropades, 7 o 8 metres, als establiments. Això en benefici del personal que hi serveix, avui obligat a pujar i baixar escales constantment.

La negativitat d’aquella operació partidista hauria de fer reflexionar el govern actual, ERC, els responsables, i Junts i GdP, els injuriats, davant la nova oportunitat de progrés que Roses no pot perdre negant l’execució del projecte d’adequació que l’Estat, Costes, ha presentat per al front litoral, a l’espai on hi havia la depuradora de musclos. La culminació d’un llarg camí, iniciat per l’Ajuntament el 2003, quan encara era en mans privades i en plena activitat industrial i que, superat el període 2007-2011, es va reactivar fins avui en què Costes disposa de l’espai i ens el posa a disposició havent executat una inversió de prop d’un milió d’euros. Seria un segon autogol.

Des de principis del present mandat, Costes, de Girona, en plena comunió amb la regidora Sílvia Ripoll, al capdavant d’Urbanisme, ha redactat un projecte d’adequació que, cal reconèixer-ho, demostra una gran sensibilitat paisatgística i ambiental l’execució del qual, com no podria ser d’una altra manera, permetria augmentar l’atractiu del litoral rosinc amb unes singularitats impossibles d’aconseguir en cap altre lloc de la Costa Brava. L’Estat ens ofereix un gran espai, situat en un lloc únic i amb una inversió de prop del milió d’euros, dels fons New Generation, a canvi que el municipi, com és habitual, n’assumeixi la gestió i, oh, sorpresa, els que governen el poble els diuen que no, que no els sembla bé fer-se càrrec del manteniment de l’espai. Una actitud o excusa que costa d’entendre i que fa pensar que, en la seva posició i com van actuar respecte a la racionalització de la plaça de Catalunya, mai haurien permès la construcció dels passejos marítims, des de sempre i, com arreu, gestionats pel municipi. En la mateixa lògica, tampoc haurien permès la construcció dels camins de ronda o les platges o el port. Una actitud que demostra no entendre el que el turisme significa per a l’economia rosinca i catalana, una font de riquesa que, principalment, es fonamenta en l’atractiu i la qualitat del nostre litoral. Ens queixem que l’Estat no inverteix prou a Catalunya i és veritat, i l’Estat es defensa al·ludint els problemes locals que ho impedeixen i, malauradament, almenys a Roses, és veritat.