Primer va ser la missa

A les deu del matí d’avui se celebra a la basílica de Santa Maria del Mar la missa de la Diada nacional de Catalunya, “en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya”, que organitza des de la seva fundació, el 1899, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Oficiarà la missa l’abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler, en una cerimònia que enguany recordarà el 75è aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, que va suposar el primer acte de reconciliació nacional després de la Guerra Civil a Catalunya. En els darrers anys la missa l’ha oficiat el pare Josep Miquel Bausset, també monjo de Montserrat i conseller de la Lliga, un activista incansable a favor de la llengua dels Països Catalans.

Aquest és l’únic acte religiós que se celebra amb motiu de la Diada i la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat recorda que la primera edició d’aquesta missa, que es va fer el 1886 (abans que l’entitat fos creada), va ser el primer acte del qual es té constància de commemoració dels fets del 1714. “Després d’aquesta missa del 1886 es comencen a celebrar els 11 de setembre”, recorda Carles Armengol, president de la Lliga Espiritual. La idea de fer una missa de rèquiem pels caiguts el 1714 va ser del canonge de la Seu de Vic, Jaume Collell. “Havien passat 172 anys. Va ser una celebració plural i transversal, amb participació no tan sols de catòlics catalanistes sinó també del sector esquerrà i federalista, força allunyat del món eclesiàstic, representat per Valentí Almirall. Almirall, tot i les públiques diferències amb el canonge Collell, hi va assistir. També hi fou present Àngel Guimerà, home conservador però defensor abrandat de la llengua catalana i del seu ús”, explica Armengol. Ja aquella primera missa les autoritats la van mirar amb “precaució”; per això el capità general, Arsenio Martínez Campos, va imposar al bisbe, Jaume Català, que no es pronunciés cap sermó durant la cerimònia, per evitar “la lliure expansió de Collell”.

A partir de la missa pels caiguts convocada per Collell va ser quan la societat i les institucions van començar a organitzar actes en record i commemoració de la derrota soferta pels catalans contra les tropes de Felip V durant la guerra de Successió. I fins avui. “I la missa amb el temps va anar ampliant el sentit. Ara no és només per les víctimes d’aquell 1714 sinó per totes aquelles persones que han donat la vida pel país”, diu Armengol.

La missa de la Diada només ha estat interrompuda durant la Guerra Civil i durant els moments més durs de les dictadures, tant de Primo de Rivera com de Franco. Precisament va ser quan anava a la missa de l’11 de setembre de l’any 1924, que aquell cop es feia a la basílica dels Sants Just i Pastor, quan la policia va detenir Antoni Gaudí. “El genial arquitecte era membre de la Lliga Espiritual i home profundament religiós. Aquell dia s’acostava a l’església per anar a la missa. La policia hi barrava el pas. Amb una altra persona que era allà mateix, va tenir un estira-i-arronsa amb la policia i se’l van endur a declarar. Gaudí es va negar a declarar en cap altra llengua que no fos el català i fou multat i empresonat”, explica Carles Armengol. Fa dos anys i per culpa de la pandèmia, la missa tampoc es va poder fer en format presencial. La junta de la Lliga la va celebrar en petit comitè a Montserrat i va ser retransmesa per la televisió del monestir.

Es preveu que avui Santa Maria del Mar s’ompli de gent que, abans o després, anirà a retre homenatge als caiguts al fossar de les Moreres. En l’imaginari popular, al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor perquè s’hi van enterrar els màrtirs del setge de Barcelona del setembre del 1714. En realitat, s’hi van enterrar els màrtirs i els no màrtirs perquè al fossar de la basílica de Santa Maria del Mar s’hi enterrava tothom qui moria en aquella zona del barri de la Ribera (perquè fins més endavant no hi hauria cementiris). El 1884 l’escriptor Frederic Soler, conegut com a Serafí Pitarra, va guanyar un accèssit dels Jocs Florals amb el poema El fossar de les Moreres, en què deia: “Al fossar de les Moreres / no s’hi enterra cap traïdor; / fins perdent nostres banderes / serà l’urna de l’honor.” El poema va tenir èxit i va romantitzar i dignificar el fossar.