Llavaneres reclama a l’exèrcit espanyol la devolució de la casa d’estiueig del capità general
L’arxiver municipal ha trobat escriptures en què el propietari feia una donació “irrevocable” a l’Ajuntament l’any 36
L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) ha iniciat els tràmits per reclamar al Ministeri de Defensa i a l’exèrcit espanyol la devolució de l’actual casa d’estiueig de l’inspector general, un càrrec que actualment ocupa el tinent general Manuel Busquier. La finca havia estat propietat del doctor Ricardo Martí però un cop acabada la Guerra Civil va donar-la a la llavors Jefatura de Propiedades Militares franquista. Ara, però, s’ha trobat documentació que demostra que el doctor Martí va donar-la primer a l’Ajuntament, l’any 1936, amb l’objectiu de fer-hi una escola. Les escriptures, trobades per l’arxiver municipal, Lluís Albertí, detallen que aquella primera donació al consistori era “irrevocable”.
La documentació trobada a les caixes de l’Arxiu Municipal de Sant Andreu de Llavaneres inclou, a més de l’escriptura de donació, altres papers que demostrarien que el consistori va fer un ús efectiu de l’immoble entre 1936 i 1940. La manca d’escola al poble, de fet, va fer que l’Ajuntament de l’època iniciés els tràmits per fer complir la voluntat del doctor Martí.
Poc després de la donació, l’Ajuntament ja va pagar l’impost de transmissions patrimonials i el 1938 s’aprovava el projecte de reforma de la mansió per adequar-la com a escola. Fins i tot el Generalitat va atorgar una subvenció per sufragar part del cost de les obres i va tramitar l’alta de la llum.
La casa del doctor Martí, en mans dels militars
El 1939, però, l’exèrcit espanyol va fer una primera entrada a la finca per endur-se material de l’obra i el 1940 l’antic propietari va fer una segona donació de la casa al mateix exèrcit. “Si hi ha una donació irrevocable no n’hi pot haver una segona donació perquè ja ha passat a ser patrimoni municipal”, exclama ara l’alcalde, Nani Mora.
La recerca de tota la documentació, que apleguen un total de 36 documents, ha costat més d’un any de feina de l’arxiver municipal. Lluís Albertí explica que, en part, coneixia la història, perquè a través de la gent gran del poble ja havia sentit que la casa es va donar a l’Ajuntament i, posteriorment, “als militars”.
“Hem d’entendre que en aquell context va voler quedar bé i es va saltar totes les normes”, opina l’alcalde. L’arxiver municipal va un pas més enllà i descriu el doctor Martí com una personatge “fosc” que va simpatitzar amb el franquisme i explica que després de donar la casa a l’exercit va marxar del poble.
Actualment la casa del capità general, com se la coneix popularment pel càrrec que ocupava durant el franquisme el comandament que en feia ús, té un ús residual. L’inspector general de l’exèrcit és qui l’ha ’heretat’ s’hi està entre dos i tres setmanes l’any. Organitza a l’inici de l’estiu una festa amb militars i pocs dies després un concert amb la banda de l’exèrcit.
Delegació del govern, exèrcit, Ministeri de Defensa i Senat
Ara l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres vol recuperar la casa i donar-li els usos pels quals va ser donada al poble. L’alcalde, Nani Mora, explica que l’objectiu del consistori és traslladar-hi l’escola de música municipal i que l’edifici tingui també altres usos educatius i culturals.
Mora espera que aquesta devolució sigui “voluntària”, però no descarta emprendre accions legals si el Ministeri de Defensa o l’exèrcit s’hi oposen. De moment, l’Ajuntament ja ha fet arribar la documentació trobada a l’Arxiu Municipal a la Delegació del govern espanyol a Catalunya i aquest dijous es farà arribar al Ministeri de Defensa, a Madrid.
L’alcalde, a través d’ERC, també farà arribar un seguit de preguntes a la ministra, Margarita Robles, perquè en doni resposta al Senat. La previsió de Mora és viatjar al novembre a Madrid per assistir a la sessió on s’abordarà aquesta qüestió i poder-se entrevistar amb la mateixa ministra.
L’ajuntament franquista ja va reclamar la casa
Aquesta reclamació, però, no és la primera que fa l’Ajuntament per recuperar la casa. És la primera en democràcia, però durant el règim de Franco, l’ajuntament franquista ja va demanar a l’exèrcit poder fer ús de la casa com a escola. Aquesta primera reclamació es fa ver l’any 1947 i es van enviar fins a vuit cartes a diferents comandaments que no van obtenir resposta.
La manca d’escola al poble es va resoldre finalment amb la construcció de l’escola Eduardo Baeza Alegria, en homenatge a un governador civil de l’època. Posteriorment, el centre es va dir escola Sant Andreu i, més recentment, escola Labandària. Actualment l’edifici és un espai per a entitats.