Les expectatives no acomplertes de la llei de la dependència

L'aplicació de la llei de la dependència ha generat una sèrie d'expectatives en els familiars i principals cuidadors dels grans dependents que el pas del temps s'ha encarregat de refredar. Les il·lusions d'un col·lectiu que dedica les vint-i-quatre hores del dia a tenir cura dels seus éssers més propers s'han frustrat pels continuats endarreriments, manca d'informació i la proposició de solucions inviables.

Paquita Tormo viu a cavall entre Barcelona i Calafell. Té al seu càrrec el seu pare, de 93 anys, exferroviari i veterà de la guerra civil –va ser sergent de l'exercit republicà i va participar en el desembarcament de Mallorca–, que fa vuit anys que és totalment dependent. Tormo ha tramitat tota la documentació per acollir-se a la llei de dependència amb la il·lusió que podria cuidar el seu pare i alhora, cotitzar a la seguretat social per assegurar-se una pensió. Mesos més tard es troba sense cap informació ni cap il·lusió. "Els polítics –afirma– abans d'obrir la boca s'ho haurien de rumiar una mica".