Patrimoni
Memòria audiovisual
L’Arxiu de Palamós estrena dos documentals amb imatges inèdites del municipi entre els anys 1962 i 1977 i sobre la figura de mossèn Gumersind Vilagran, fill adoptiu de Palamós
Un repàs pel Palamós de l’any 1962 al 1977 amb pel·lícules de Vicenç Prats Bagué i un record a mossèn Gumersind Vilagran, fill adoptiu de Palamós, permeten resseguir, de la mà del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós , una part de l’evolució del municipi. Aquestes projeccions tindran lloc avui, al Teatre La Gorga, a les sis de la tarda. Els documentals es projectaran amb música creada i interpretada en directe per Ferran Aran, com a banda sonora original.
L’objectiu és donar a conèixer un valuós patrimoni audiovisual, que gràcies a les persones que l’han conservat, permet mostrar imatges del passat de Palamós, de les seves activitats o de la seva societat i d’alguns dels seus personatges. Aquesta estrena es presenta amb dos treballs, el documental Paisatges evocats, mossèn Gumersind Vilagran, de vint minuts de durada, que aplega imatges del fons documental personal de Gumersind Vilagran, fons cedit a l’Ajuntament per la família del que va ser rector de l’església de Santa Eugènia de Vila-romà i fill adoptiu del municipi. El muntatge inclou imatges d’arxiu de diversos autors i enregistraments en vídeo de Francesc Subirós, del Centre d’Iniciatives Audiovisuals i sonors de Ràdio Palamós. El documental, lluny de ser una biografia o una compilació de la trajectòria de mossèn Gumersind, esdevé una evocació a la seva figura i una expressió del seu fons documental.
El segon treball, Platja, neu, festes i teatre, Palamós 1962-1977, realitzat a partir de tres pel·lícules enregistrades per Vicenç Prats Bagué, és un viatge pel Palamós dels anys seixanta i setanta del segle XX. Entre les escenes que recull es destaquen imatges d’estiu a la platja Gran, la nevada de 1962, la festa major, el Corpus, el Ram o la celebració de l’atorgament, el 1975, del nom del carrer d’Ametlla de Mar. Prats es va interessar per la filmació de pel·lícules a partir de 1960. La primera càmera que va tenir era una Yashica, que va substituir a mesura que anaven sortint noves innovacions tecnològiques. Vicenç Prats filmava amb rigor, era molt perfeccionista, cuidava els plans, i tenia cura de la narració. Prats ha enregistrat pel·lícules familiars, celebracions i esdeveniments populars, que ara permeten conèixer el Palamós anterior a la transformació urbanística de finals dels anys setanta. Algunes d’aquestes pel·lícules han estat cedides per la família Prats-París a l’Ajuntament, la qual cosa ha permès preservar i compartir aquest valuós patrimoni.
