Implicar-se al súper

Hi ha qui creu que les situacions de crisi són un bon moment per emprendre nous projectes. D’aquest parer és l’Eddy Roca, un dels socis del supermercat cooperatiu La Feixa a Mataró, que van ser dels primers supermercats cooperatius a aixecar la persiana en ple centre de la capital del Maresme. “Estem orgullosos del que estem aconseguint, perquè els hàbits, quan parlem de consum, estan molt fixats”, diu l’Eddy, convençut que, de mica en mica, cada cop són més els que decideixen “implicar-se” per fer un canvi cap a un model d’alimentació més sostenible. Aquestes iniciatives cooperativistes de consum han aterrat amb força i els darrers dos anys també han obert portes Supercoop, a Manresa, i l’Artiga, a Olot, així com Food Coop, a Barcelona. Aquests establiments traslladen a escala més gran que els grups de consum o les agrobotigues la varietat de productes ecològics i de proximitat. “Apostem per ser un punt de venda directa per als productors, sense intermediaris i guanyant en termes de qualitat i ajustant preus”, explica el soci de La Feixa, on s’abasteixen sense problemes de la verdura dels pagesos de Mataró i la rodalia. Altres productes com ara els alvocats els fan portar d’una finca de Castelló i abarateixen així el transport i la contaminació que representaria portar-los de més lluny. “Estem creixent, però necessitem arribar a més gent per respirar més tranquils”, expliquen des de la cooperativa de Mataró, que té 200 socis, dels qual no tots consumeixen prou per arribar als 24.000 euros mensuals de facturació que s’havien fixat. El repte és incrementar les vendes un 25% i que hi entrin més clients amb una campanya que convida els socis a portar dos beneficiaris cadascun perquè puguin comprar amb els descomptes com si fossin de la cooperativa. A Mataró ja tenien l’experiència de dos grups de consum on les famílies feien compres conjuntes i s’organitzaven de manera assembleària. Una estructura que el nou projecte de supermercat manté entre els socis, que com a propietaris tenen veu i vot per decidir, però també “se’ls convida” a participar en la gestió. A La Feixa hi ha dues venedores contractades, però la resta de les tasques les assumeixen els socis, que poden escollir entre pagar una quota trimestral de 20 euros o fer els torns de treball voluntari assumint part de la gestió, de neteja, posant productes a lloc o preparant comandes.

A Manresa fa un any i mig que el supermercat funciona “adaptant-se” al nou espai que ocupen a tocar del mercat municipal, on volen ser un reclam per “no perdre la venda directa dels pagesos”. La Marissi Valverde és una de les sòcies de Supercoop Manresa i té clar que cada dia que aixequen la persiana “és un èxit” per donar valor als productes que venen i defensar un model de sobirania alimentària. “Si quedem sense gasoil i les collites es van perdent, qui ens portarà el menjar?”, es pregunta aquesta sòcia de la cooperativa, que lamenta que el govern “no mogui un dit” per ajudar a mantenir el sector agrari. “També falta consciència de poble i cuidar el que és una activitat bàsica i el territori, ja que en vivim”, hi afegeix, conscient que per mitjà del consum la gent pot fer un “acte polític”. A Manresa ja són 800 socis, però, segons Valverde, són poc més de 300 els que participen activament en un moment “complicat” en què miren de remuntar vendes obrint la porta a socis i no socis.

A les prestatgeries d’aquests establiments, s’hi troben productes frescos o envasats, així com articles d’higiene personal, cosmètica i neteja. Es prioritza que siguin ecològics i que minimitzin els embolcalls per generar com menys residus millor. Els supermercats miren de reduir al màxim el consum de productes processats i animen la clientela a “cuinar més”.