Un SOS de les entitats socials
Arrels Fundació confia en les donacions a final d’any per seguir atenent els que dormen al ras
La patronal del tercer sector alerta que els sobrecostos l’estan “ofegant”
El preu de l’energia agreuja l’infrafinançament
Les entitats socials resisteixen però la realitat és que estan al límit per atendre les persones que acompanyen. El context actual no hi ajuda, ja que l’impacte dels sobrecostos, sobretot pel que fa a l’increment de l’energia, els fa trontollar la viabilitat econòmica. “Obrir la persiana cada dia val més diners i no es compensa amb el preu del servei”, indica Laia Grabulosa, directora de La Confederació, la patronal del tercer sector que, juntament amb la Taula del Tercer Sector, prepara una enquesta a entitats del territori per quantificar com els està afectant el context d’inflació actual.
Des de la patronal reconeixen que s’estan assumint aquests increments de preus que “ofeguen” les entitats, que “fan el que faci falta” per mantenir els programes i serveis d’atenció als usuaris. “No tancaran per responsabilitat però necessitem entitats socials fortes i que millori el finançament públic”, insisteix Grabulosa, que recorda que el sector acumula un “cúmul d’anys d’infrafinançament i ara hi ha la inflació”. Des del tercer sector insten a aprovar el pressupost i reforçar les polítiques socials. Segons dades de l’últim baròmetre, les entitats de l’àrea metropolitana de Barcelona depenen en un 70% del finançament públic; en un 19%, de les quotes pròpies, i prop d’un 10%, de recursos privats.
Arrels Fundació, que fa més de trenta anys que atén persones sense llar, seria una de les entitat “atípiques” en aquest sentit, ja que un 77% dels seus ingressos provenen de donacions. És per això que ahir el seu director, Ferran Busquets, feia una crida a la ciutadania a revertir la complicada situació econòmica que travessen. “No tancarem res perquè confiem com sempre en els ciutadans i al carrer tenim gent desemparada”, deia convençut el director de l’entitat, que preveu tancar l’any amb un dèficit de 757.000 euros, uns 400.000 euros més dels que es calculava a causa de l’increment de la inflació. “Estem preocupats per no poder arribar a més gent”, reconeixia Busquets en un moment en què les donacions, fins al setembre, han baixat en 130.000 euros, una xifra que podria ser de 217.000 euros a finals d’any.
Arrels Fundació, tot i la situació complicada, vol mantenir l’atenció tots els dies de la setmana al centre obert que té al barri del Raval perquè les persones sense llar trobin un lloc on descansar, roba d’abric o consigna on deixar les pertinences. L’entitat, que del gener a l’octubre ha atès 2.169 persones, més que tot el 2021, disposa de 130 pisos on allotjar els que no tenen llar. “El manteniment d’un pis costa uns 400 euros més ara que a principi d’any”, detallava el director d’Arrels, que manté la voluntat d’obrir nous recursos residencials per al col·lectiu.
A finals de gener, una vegada passin les festes de Nadal, estudiaran si és necessari hipotecar algun dels immobles o, com a últim recurs, endeutar-se a llarg termini.“La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona coneixen la nostra situació i ho estan estudiant. Si ens volen ajudar no direm que no”, hi afegia Busquets, que, en tot cas, ha assegurat que “no es dirà a ningú que no podem més”.
L’any passat es va oferir allotjament a 250 persones, que no sempre són les mateixes, un 73% de les quals no tenen cap ingrés econòmic, i, la resta, disposen d’ajudes que no superen els 600 euros.
La pressió residencial
A les llars i les residències de gent gran els sobrecostos energètics per mantenir la climatització a l’estiu i a l’hivern, i els preus desbocats dels aliments, deixen al límit les entitats sense ànim de lucre. “Plou sobre mullat en un sector tocat en què el personal està cobrant poc des de fa molt de temps”, denuncia Assumpció Ros, vicepresidenta de la Federació d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat (Feate). Les residències van deixar de cobrar al maig les ajudes pels sobrecostos de la covid, que “ajudaven a respirar” el sector. Segons Ros, “no és fàcil” complir les “exigències i obligacions” de les regulacions imposades sense més recursos per revertir la precarització dels professionals del sector. “És tan obvi el que diem que només cal que algú ens escolti”, reclama la portaveu de Feate.
La Fundació El Maresme, que atén en aquesta comarca 2.500 famílies i 3.143 persones amb discapacitat, té problemes per tancar el pressupost abans d’acabar l’any. Amb uns sobrecostos energètics d’un 250% hauran pagat el doble que el 2021, uns 190.000 euros extres només en despesa energètica. El gerent de l’entitat, Albert Vidal, manté que la situació no és crítica, però que en tot cas els preocupa acabar l’any “sense possibilitat de tenir un coixí” i amb la incertesa de com quadraran els números l’any vinent, i encara més si la inflació continua desbocada. Des de l’entitat s’han vist afectats per la pujada del gas i l’electricitat, però també pels preus dels carburants per als vehicles amb què es desplacen per fer els manteniment de jardineria i neteja a empreses i ajuntaments. “Els proveïdors també han anat apujant preus durant l’any i això no ens ha ajudat”, lamenta Vidal a l’hora de planificar l’alimentació als usuaris o el servei de càtering que ofereixen. La Fundació El Maresme manté els serveis concertats amb la Generalitat, però com reconeix el seu gerent “no es pot arribar a tanta gent ni de la mateixa manera” quan hi ha situacions critiques a les famílies que requereixen de més suport. “Tampoc hi ha un reconeixement econòmic als professionals vocacionals que s’hi deixen la pell”, lamenta Vidal, que considera insuficient la revisió de preus de la cartera de serveis amb un increment d’un 3% quan l’IPC està prop d’un 9%.
L’alternativa, cap a un 80% d’autoconsum energètic
El Grup Cooperatiu TEB té un centre especial de treball al barri de Sant Andreu de Barcelona que ocupa 650 persones amb discapacitat fent feines en l’àmbit industrial. Els sobrecostos de l’energia s’han triplicat a les instal·lacions, on és impossible parar la maquinària, i els preus de les matèries primeres, sobretot els embalatges i el cartró, s’han encarit un 30% i un 73%, respectivament; una situació “insostenible” que ha portat la cooperativa a invertir en plaques solars a la nau de Barcelona i a la de Castellar del Vallès per abastir-se fins a un 80% de l’energia que consumeixen.
L’entitat assessora tercers per reduir residus en el procés industrial en un moment “d’incertesa” pel que fa als subministraments de matèries primeres.