Falsedats sobre la llei trans
El col·lectiu LGTBI rebat la bola que alguns homes canviaran de sexe per danyar les dones
Poder fer el canvi al registre sense cap informe, el punt més polèmic
Alerten que mentir sobre la llei crea transfòbia
Fa poc més d’una setmana els Mossos d’Esquadra van fer fora de Catalunya un autobús amb missatges transfòbics de l’entitat ultracatòlica Hazte Oir. No és cap anècdota. Ara que la tramitació de la llei trans estatal està arribant a la recta final, després de la presentació d’esmenes tant del PSOE, que vol limitar el que diu el projecte de llei aprovat al juny pel Consell de Ministres d’ampliar fins als 16 anys l’edat en què caldria l’autorització d’un jutge per poder fer el canvi de sexe en el registre, com de Podem i altres formacions, que volen ampliar els drets recollits en la norma, incloent també el gènere binari, per exemple, les accions i els articles d’opinió en contra, sobretot dels partits de la dreta però també d’una part del feminisme, que veu en la llei una amenaça per a la lluita per la igualtat de les dones, s’estan multiplicant.
Però el problema no és la discrepància, assegura el col·lectiu LGTBI+, sinó que el qüestionament “es fa des del desconeixement i el prejudici” i representa per tant una “irresponsabilitat, ja que algunes d’aquestes falsedats acaben calant en la societat i posant les persones trans en el punt de mira”, manifesta l’advocada Marina Sáez, que assegura que si ja l’any 2021 es van registrar rècords de delictes d’odi per homofòbia i transfòbia, aquest 2022 “han augmentat un 65% respecte a l’any passat”.
Però quin ha estat el detonant d’aquesta acció tan aïrada contra la llei trans? El punt més polèmic, i sobre el qual s’han fet córrer infinitat de missatges, molts d’ells autèntiques barbaritats –com ara que els homes es canviaran de sexe al registre per poder entrar als lavabos de les dones i violar-les–, és el que permetria que no només els adults sinó també els adolescents majors de 14 anys poguessin fer tots sols la petició de canviar els documents, i que només fos necessària la intervenció d’un jutge entre 12 i 14 anys. Tot i que el PSOE ha esmenat aquest punt per ampliar l’edat a 16 anys, és la mateixa filosofia de l’article, que reconeix l’autodeterminació de gènere i el sexe sentit, la que està aixecant polseguera. La preocupació perquè un home, lliurement, sense necessitat de cap informe mèdic que acrediti que té una “incongruència de gènere”, com diu l’OMS, pugui anar al Registre Civil i en un termini de quatre mesos aconseguir un canvi de sexe, és el que inquieta un sector del feminisme i el que està al darrere de les afirmacions falses que els col·lectius LGTBI+ es dediquen a desmuntar.
Entre les més cridaneres hi ha les que afirmen que un home demanarà un canvi de sexe per esquivar una condemna per violència de gènere o, en el cas dels presos, per demanar un trasllat a un centre penitenciari de dones. “La llei no toca per res la llei de violència de gènere. I té en compte el sexe registral quan es va cometre el delicte i no després. I algú pot imaginar-se un maltractador fent un trastorn general a la seva vida, canviant tota la seva documentació per poder agredir la seva dona?”, es pregunta Sáez, que nega també altres boles com ara que la llei promou les operacions per fer un canvi de gènere entre els menors d’edat. “Ningú pot fer-se una operació per sota dels 18 anys, ho diu la llei de protecció a la infància i l’adolescència.” És més, Sáez assegura que en el primer esborrany de la llei estava inclòs el tractament per fer el canvi de sexe a la cartera de la sanitat pública i el PSOE ho va treure.
Tampoc facilita l’hormonació als menors. “En cap lloc es menciona el tema de l’hormonació i en canvi sí que s’elimina aquest requisit per poder modificar el sexe registral”, indica l’Observatori contra l’Homofòbia, que també ha elaborat un argumentari per desmuntar fake news. “No és tan fàcil hormonar-se. Cal una prescripció mèdica que es fa aplicant el protocol de la societat endocrina internacional”, precisa Sáez.
I pel que fa a l’esport, un dels temes més complexos a l’hora de trobar una solució que no perjudiqui ningú i respecti tots els drets, la llei no es mulla. Al contrari, ho deixa en mans de les federacions esportives. “És una mala solució i una llàstima, perquè és un debat de més de vint anys”, diu Sáez, que lamenta que “sense indicacions tindrem un legislador per cada federació”.
La mirada de gènere a Salut i a les presons ja hi és
Algunes de les qüestions que planteja la nova llei ja estan en marxa a Catalunya. La targeta sanitària amb el nom sentit, que existeix des de l’any 2015, i la possibilitat que les persones trans demanin un canvi de centre penitenciari, en són només dos exemples.
Pel que fa a la targeta sanitària, segons les últimes xifres facilitades pel Departament de Salut, se n’han emès 1.246. Primer es van entregar a una trentena de menors i l’any 2016 es va signar un protocol per ampliar-ho també als majors d’edat. La llei 11/2014, del 10 d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, ha tingut un pes molt important en aquest procés. I per a moltes persones ha significat tenir un primer document oficial on figura el nom amb què s’identifiquen.
Quant a les presons, on segons les últimes dades de Justícia hi ha actualment 22 persones trans distribuïdes en diferents centres, el reconeixement de la diversitat de gènere i la possibilitat de demanar un canvi de centre és una realitat en funció d’una instrucció de l’any 2019.
De les 22 persones trans a les presons, 4 són homes trans i dues es declaren no binàries. Tres dels quatre homes trans estan en unitats de dones i pel que fa a les dones trans 11 estan en centres d’homes. Justícia assegura que “això és una foto fixa i les casuístiques són diverses”, però insisteixen que “Justícia avalua cas per cas per garantir els drets de totes les persones internes” i té en compte els informes psicològics i l’historial penitenciari, posant una especial atenció en els delictes de violència de gènere i/o els delictes contra la llibertat sexual de dones o nens. En cap cas el requisit és haver-se operat.
A les presons hi ha referents de gènere. I no hi ha un centre concret del sistema penitenciari que aculli preferentment les persones trans i LGTBI+ en general.