Un 92% dels sensellar de Girona s’hi volen quedar
La majoria dels indigents són a Santa Eugènia, Can Gibert, l’Eixample Nord, el Barri Vell i Centre
L’Ajuntament quantifica en gairebé 4.200 les persones en situació d’exclusió residencial
Un 92% de les persones que viuen al carrer a Girona –n’hi ha 86– han afirmat que s’hi volen quedar a viure. És una de les dades que l’Ajuntament va exposar ahir, després del recompte fet el 25 de maig.
En roda de premsa, la regidora de Drets Socials i Cooperació de Girona, Núria Pi (Junts), va donar detalls de les conclusions extretes del recompte. De les 86 persones que viuen al carrer, la majoria es concentren a Santa Eugènia i Can Gibert (22), l’Eixample Nord (21) i el Barri Vell i Centre (11). Respecte de l’anterior recompte, fet el 2006, hi ha hagut un desplaçament des del nucli històric a altres barris. Fa sis anys, el Barri Vell concentrava la majoria de persones de carrer (14).
El recompte es va fer amb el suport de voluntaris i entitats com ara Càritas de Girona, la Creu Roja, Traçant Camins, Pan y Caldo, voluntaris de la UdG i professionals del centre d’acolliment de La Sopa, dels Serveis Socials Municipals i els serveis de la Xarxa de Salut.
Segons les dades recollides, un 10% de les persones indigents són de nacionalitat espanyola i la majoria provenen d’altres estats. Així, un 64% tenen l’origen als països del Magrib o de l’Àfrica subsahariana.
Pi va retratar ahir, a grans trets, el perfil de les persones que viuen al carrer. De mitjana, és un home de 43 anys, amb problemes de salut i/o consums, amb més d’un any al carrer (62%) i amb més d’un any a Girona (69%). Altres detalls són que és un home solter (un 67% dels casos), amb estudis secundaris (un 53%) i que no té ingressos (un 64%). Totes les persones que van contestar l’enquesta (53) van dir que coneixen La Sopa i les entitats que vetllen pels drets dels indigents.
De baixa exigència
Més enllà de les persones que viuen al carrer i que han augmentat un 43% respecte de l’anterior recompte –el 2016 n’hi havia 60–, l’Ajuntament va exposar la situació de persones en situació d’exclusió residencial. Algunes d’aquestes persones podrien ser ateses en l’hipotètic nou centre de baixa exigència de Girona. L’Ajuntament ha demanat fons europeus Next Generation per activar el projecte.
Les persones en situació d’exclusió residencial i sense recursos per tenir un lloc on viure arriben fins a 4.172, segons un model de càlcul europeu, que tipifica situacions com ara sense sostre, sense habitatge, habitatge insegur i habitatge inadequat. Aquestes més de 4.000 persones de la ciutat formen part de 1.166 unitats familiars.
De casos n’hi ha de molts tipus. Per exemple, hi ha persones que viuen en pensions o que ocupen habitatges per falta de recursos. Hi ha comptades 28 persones en habitatge inadequat; és a dir, que viuen en cases mòbils, caravanes, barraques o en espais considerats no desitjables com a habitatge com ara naus industrials. Pi va lamentar que el sistema públic no pot cobrir totes les demandes d’habitatge que ofereix el mercat i que són presents en la societat.
Pla de fred al desembre
En la mateixa roda de premsa, el consistori va donar a conèixer que l’edifici de la UNED, al Barri Vell, tornarà a ser la seu d’acollida de les persones sense llar a l’hivern. Així, de l’1 de desembre al 31 de març del 2023 hi haurà 42 places per a indigents –set més que l’any passat–, amb servei de brou a la nit i esmorzar l’endemà al matí. L’horari d’acollida serà de les 20.30 h a les 8 h.Pi va explicar que les persones ateses a la Uned amb el conegut com a Pla de fred han de ser derivats dels serveis municipals. Hi ha tres excepcions: que siguin dones, majors de 70 anys o bé persones amb alguna discapacitat