La població de l’Estat espanyol augmenta fins als 47.400.798 habitants el 2021

El nou cens elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) espanyol, publicat aquest dimecres, eleva a 47.400.798 els habitants de l’Estat a 1 de gener de 2021, amb un creixement de 584.882 persones, un 1,2 % més respecte l’anterior, realitzat el 2011.

L’INE ha publicat avui els primers resultats dels Censos de Població i Habitatges 2021, que ofereixen les principals variables referides a la població, molt detallades per territoris, tot i que part de les variables es difondran al febrer del 2023 i les dades sobre llars i habitatges es coneixeran al juny del 2023.

Les noves dades mostren que Balears (7,5 %), Comunitat de Madrid (4,7 %) i Canàries (4,6 %) presenten els majors augments en termes relatius. Per contra, Castella i Lleó (–6,1 %), Principat d’Astúries (–5,9 %) i Extremadura (–3,9%) són els territoris que més població han perdut.

Per províncies, més de la meitat han reduït el seu nombre d’habitants, amb els majors descensos a Zamora (–11,7 %), Conca (–8,7 %) i Lleó (–8,3 %). Els principals creixements són a les Balears (7,5 %), Màlaga (6,4 %) i Almeria (6,1 %).

Gairebé tres quartes parts dels municipis espanyols han perdut població en els 10 últims anys. El que més veïns ha perdut és Cangas del Narcea, al Principat d’Astúries, que ha vist reduïda la seva població en un 15,1 %. Tal com va passar en la dècada anterior, set dels 10 municipis amb més de 10.000 habitants que més població han perdut des del cens anterior es troben al Principat d’Astúries: Aller, Lena, Valdés, San Martín del Rey Aurelio, Mieres i Langreo, a més del ja esmentat de Cangas.

A l’altre extrem se situen Arroyomolinos (Madrid), Aranguren (Navarra) i Seseña (Toledo), que són les poblacions que més han crescut, amb increments de població superiors al 45%

Entre el 2011 i el 2021 el pes relatiu de la població major de 64 anys ha passat del 17,3 % al 19,7 %, cosa que es tradueix en el què la taxa de dependència dels majors de 64 anys –que és la relació entre la població major de 64 anys i la de 16 a 64 anys, edats considerades actives– s’incrementa del 0,26 al 0,30 en aquests 10 anys.

En els municipis més petits (menys de 101 habitants), les persones majors de 64 anys representen el 39,2 % de la població i els menors de 16 anys suposen el 4,7 %.

L’estructura per edats s’equilibra en municipis de major grandària, de manera que el pes del grup de majors de 64 anys disminueix fins al 17,5 % en les localitats d’entre 50.001 i 100.000 habitants, en les quals els menors de 16 anys suposen el 16,5 % de la població.

En aquests 10 anys, la població estrangera s’ha incrementat en 150.229 persones, un 2,9 %, molt per sota del 234,1 % de creixement que va experimentar entre els censos de 2001 i 2011.

Cens anual
A diferència dels censos realitzats a Espanya des del segle XIX, que es construïen amb informació recopilada amb entrevistes a llars, el cens de 2021 s’ha elaborat mitjançant la combinació de desenes de registres administratius, sense enquestar cap habitatge.

El cens deixa de ser una publicació decennal, com ha estat ininterrompudament des de 1857, i amb la pròxima edició de 2022, iniciarà una periodicitat anual.