Govern, ajuntaments i pescadors reclamen mesures a Madrid i Brussel·les per salvar la pesca mediterrània

La consellera, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà els ajuntaments del litoral català i les confraries de pescadors reclamen plegats al govern espanyol i a la Unió Europea canvis profunds en les polítiques pesqueres per tal de “salvar” la pesca mediterrània. Des del sector asseguren que l’actual normativa no s’adequa a la realitat del sector pesquer català i això dificulta la seva viabilitat. Es calcula que en els darrers 20 anys ha desaparegut més de la meitat de la flota pesquera a Catalunya, passant de 1.358 a 641 embarcacions. D’aquestes, 212 són d’arrossegament. “Tot i que hem fet els deures ens estan matxucant”, ha denunciat Antoni Abad, president de la federació de confraries.

En un acte celebrat al port d’Arenys de Mar (Maresme), el sector pesquer català ha volgut exemplificar la seva “unitat” per intentar superar una situació “límit” per culpa de les restrictives normatives espanyola i europea. Critiquen que tot i que fa molts anys que “fan els deures”, els han posat al mateix sac que a la flota d’altura, que té unes característiques diametralment diferents a la de la mediterrània. “Demanem que se’ns reconegui la feina feta i la singularitat de la nostra activitat”, ha assenyalat Antoni Abad.

En aquest sentit, la Generalitat reclama al govern espanyol un pla d’acció estratègic per a la pesca al Mediterrani que incorpori aspectes biològics, econòmics i socials que atenguin a la realitat de la flota pesquera catalana. La consellera Teresa Jordà ha recordat que el sector pesquer català és molt fràgil i que, per culpa de la “miopia” de l’estat espanyol i les seves polítiques pesqueres, s’està posant en perill la seva continuïtat.

Segons els pescadors, l’actual normativa en relació a la pesca d’arrossegament i encerclament, a l’abalisament dels arts de pesca o a la potència dels motors “dificulten la viabilitat de l’activitat de les diferents modalitats pesqueres a Catalunya”. Una normativa, han afegit, que és molt difícil de poder complir i que es tradueix en una “alarmant” disminució de la flota pesquera.

Tant Antoni Abad com l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, han lamentat que tot això està fent que la pesca sigui un sector cada cop menys atractiu per a les noves generacions, el que el condemna a mort. “Cada cop que s’implementa una política no prou encertada queda un pescador a la cuneta i això no ens ho podem permetre”, han apuntat.

D’altra banda, també es demana a la Comissió Europea que ajorni cinc anys -de 2025 a 2030- el termini fixat per a la recuperació de les poblacions de peixos. D’aquesta manera, les mesures de gestió implantades a Catalunya, com la reducció de dies de pesca o el tancament de caladors, podrien donar els seus fruits.

Tant pescadors com Govern comparteixen la necessitat de fer créixer i estabilitzar la població de peix al Mediterrani però discrepen sobre els terminis i mesures a aplicar. En aquest sentit, demanen que no hi hagi una nova reducció de l’activitat pesquera per al 2023, com preveu fer el Consell de Ministres de la UE.