Gairebé 3.000 nenes xineses adoptades en nou anys

Les famílies catalanes han adoptat un total de 2.974 criatures, majoritàriament nenes, a la Xina en els últims nou anys. El fet que fos un dels països on els tràmits eren més ràpids i sobretot més clars i transparents feia que moltes famílies es decidissin per adoptar en aquest país, fins al punt que una de cada tres adopcions internacionals, si es fa balanç des de l'any 1999, s'ha fet a la Xina: el total de criatures adoptades a l'estranger és de 8.834, de les quals 2.974 són d'origen xinès.
Segons les dades de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), l'any que van arribar més infants xinesos va ser el 2004, amb 688, seguit del 2005, amb 622. Des de llavors, però, la situació ha canviat: el govern xinès ja va intentar reduir les adopcions a l'estranger establint quotes a la recepció de sol·licituds l'any 2003, però el veritable fre es va consolidar l'any passat, quan es van aplicar uns criteris molt més restrictius.

Com a resultat d'aquest enduriment de condicions, si Catalunya va tramitar el 2006 gairebé 1.600 sol·licituds per adoptar a la Xina, l'any passat es van reduir a 281.

Dos anys d'espera
Els nous criteris que van entrar en vigor l'abril del 2007 i també el fet que el temps d'espera s'ha allargat fins a dos anys, s'han convertit en elements dissuasius per adoptar a la Xina. "Dels set mesos d'espera del 1999 o dels dotze mesos del 2006, actualment ja estem pràcticament als dos anys", explica Lourdes García, la coordinadora de l'ECAI Genus, l'entitat acreditada per la Generalitat per tramitar les adopcions a la Xina.

Això vol dir que per adoptar en aquest país els terminis des que entra la petició en el registre en el centre d'adopcions fins que es fa l'assignació de la criatura ja està al nivell de molts altres països. García indica, a més, que el nivell de formació que ara es demana -el mínim és haver cursat el batxillerat o tenir un grau de FP II- deixa molts candidats fora, així com l'exigència als sol·licitants de portar almenys dos anys de casats. "No té res a veure amb el nivell econòmic de la família -raona-. Hi ha molta gent que té uns ingressos per sobre dels 30.000 euros, que és el que demana el Centre d'Adopcions Xinès, però, en canvi, no té el títol de formació de batxillerat".

No a les persones soles
També hi ha hagut un altre gran canvi: vetar les persones soles. La Xina s'havia convertit en una bona opció per a les persones que volien adoptar soles. Fins i tot hi havia una reserva del 8% de criatures, que s'assignaven a les famílies monoparentals. "No diuen un contundent no, però està clar que amb les noves condicions sempre passen per davant les parelles casades i, per tant, nosaltres ho desaconsellem a les monoparentals", explica la coordinadora de Genus.

De fet, amb l'actual panorama, adoptar és cada cop més complicat per a les persones solteres. No només la Xina ho ha acabat impedint: Filipines, per exemple, era una altra de les opcions, però ja l'any passat va deixar de ser-ho. Genus també està acreditada a les Filipines: "No ho han tancat totalment a les monoparentals, només temporalment, però ja veurem què passa en el futur". El Nepal era una altra opció, però per problemes polítics hi ha adopcions bloquejades des de fa gairebé un any.