La majoria dels gossos abandonats acaben adoptats
No és cert que s’adoptin més gossos per abandonar-los després
Predominen a les gosseres per les dificultats administratives a l’hora d’adoptar-los
La creença que la gent adopta o compra animals de companyia per les festes de Nadal i els abandona uns mesos després per cansament, és una llegenda urbana que no es correspon amb la realitat, ni per dades ni per l’experiència del personal del sector. Un altre tòpic és que durant la pandèmia es van comprar o adoptar molts animals per sortir a passejar i que passada la crisi s’han abandonat. El director del Centre d’Acollida de Girona, Jordi Ametller, parla d’un increment del nombre d’abandonaments des de finals de juny d’aquest any i pensa que podria haver-hi alguna relació amb el final de la crisi. Per contra, Miquel Garcia, director del CAAS, a la Selva, no creu que es pugui parlar de cap efecte de la pandèmia pel que fa als abandonaments.
En els webs d’aquestes entitats, sorprèn que entre els candidats a ser adoptats predominin els gossos de les anomenades races perilloses. Té una explicació. La llei catalana distingeix entre races potencialment perilloses i les que no. Adoptar un gos de raça perillosa implica certificat de penals, llicència que cal renovar cada cinc anys, revisió mèdica, taxa especial, etcètera, condicions que fan molt difícil que aquests gossos puguin sortir del centre. Jordi Ametller comenta que a Girona tenen un pit bull que fa set anys que és amb ells. Aquest i sis o set més no es podran adoptar mai pel seu caràcter. Aquí són uns animals excel·lents, a fora és una altra història.
Les caneres tenen dipositada l’esperança en la nova llei de protecció dels animals, que deixarà de qualificar-los per la raça i ho farà per la conducta, cosa que facilitarà l’adopció. A Tossa, que recullen uns mil gossos aproximadament a l’any, ens parlen del 80% d’aquest tipus de gossos al centre, i a Girona, del 60%, quantitats espectaculars que tenen a veure amb la particularitat del territori. A la comarca de la Selva el factor diferencial són les urbanitzacions i els cultius de marihuana. A Girona i Salt, l’ocupació de pisos i alguns barris especialment conflictius. A tall d’exemple, aquest any a Maçanet s’han recuperat 123 gossos, fins al novembre, i a Amer, 3.
“L’estiu passat –explica Miquel Garcia– hi va haver una actuació dels Mossos a Maçanet amb dos gossos que estaven sent maltractats i ens els van portar a nosaltres assegurant que es farien càrrec del procés administratiu. No n’hem sabut res més. Tenim un problema important entre Mossos, jutges i nosaltres, ja que ens porten els gossos però no els podem donar en adopció fins que el jutge dicta sentència, cosa que pot tardar anys. Hi ha gent que els vol adoptar però no podem donar-los. D’altra banda, correm el risc que si passa alguna cosa i el jutge autoritza els propietaris a recuperar-los, qui es fa responsable de tot plegat? És un desgavell. Actuar està bé, però si la justícia condemna els gossos a estar en una gàbia tampoc és una gran millora.”
La nova llei que s’està tramitant a Madrid afectarà poc, si s’aprova, ja que aquí no es donen casos dramàtics com en altres llocs de la Península amb alguns gossos de cacera com els llebrers.
Hi ha coincidència a assenyalar que la sensibilització en aquest tema ha millorat molt i que gairebé tots els gossos acaben adoptats a uns preus molt assequibles, entre 150 i 200 euros, vacunats, xipats i esterilitzats. Cada vegada hi ha més abandonaments amb notificació a l’Ajuntament, que posa una multa al propietari i el porta a la gossera. Sembla més civilitzat.
LES XIFRES
Descontrol en el cas dels gats
Mentre que el tema de l’abandonament de gossos està més o menys equilibrat en el sentit que la major part tornen a una llar a través de l’adopció, en el cas dels gats el problema de descontrol és molt més important i no hi contribueixen precisament a solucionar-lo totes aquelles persones que els donen menjar amb tota la bona voluntat. Tots els ajuntaments tenen normatives que prohibeixen donar menjar als animals al carrer excepte a les persones autoritzades, però això no impedeix que la senyora Maria o el senyo Ramon ho continuïn fent com una cosa absolutament normal, com han fet tota la vida.
Antigament, a les cases de pagès se n’encarregava l’avi, del control de la natalitat dels gats. Ara això no es pot fer i els ajuntaments fan esforços per esterilitzar-los, però són operacions cares i no sempre efectives. La proliferació de gats abandonats provoca greus danys a la fauna, expandeix malalties i causa destrosses a molts llocs. En aquests moments és un fenomen descontrolat.
Una vintena d’entitats a les comarques gironines
M. Torns / P. Lanao
A la demarcació de Girona hi ha una vintena d’entitats, entre protectores i centres d’acollida, que es dediquen a la recollida d’animals de companyia abandonats, fonamentalment gossos, i gestionen la seva adopció. Molts creuen que es tracta d’una xarxa pública que depèn del govern català. Res més lluny de la veritat. Els centres d’acollida són entitats públiques que depenen en general dels consells comarcals i algunes dels ajuntaments.
Les protectores d’animals són entitats privades que en alguns casos també tenen refugis i que habitualment treballen per delegació dels ajuntaments. Obtenir els permisos per convertir-se en una protectora no és senzill i menys si es vol construir un refugi, ja que cal declarar-lo nucli zoològic i la normativa pel que fa a condicions sanitàries, distàncies dels nuclis habitats i altres, és molt estricta. El funcionament de les entitats públiques i privades varia considerablement, ja que mentre que les públiques han de seguir un protocol estricte tant pel que fa a recollida i manteniment com adopció, les privades gaudeixen de més marge a l’hora de prendre les decisions tant de recollida com d’adopció. Per posar un exemple: el que fan algunes protectores de l’Estat de negar-se a donar gossos en adopció en determinades èpoques, com per exemple les festes de Nadal, les de titularitat pública no ho poden fer.
El primer centre d’acollida comarcal va ser el CAAS de Tossa, que abraça tota la comarca de la Selva. Actualment s’estan enllestint els centres d’acollida del Gironès i de l’Alt Empordà, prop del cementiri de Girona i al costat de l’abocador de Pedret i Marçà, respectivament. A la Garrotxa el procés de transformació de la protectora Terra Viva ha estat ple d’entrebancs, però sembla que va endavant.