RAFEL SALA
EXCAP DE L’OFICINA TÈCNICA DE LA FÀBRICA TÈXTIL GASSOL (1974-2004)
“Vaig ser molt feliç a la fàbrica”
“Els costos anaven amunt i els ingressos, avall”
“Si aquí una persona cobrava 1.000, al Vietnam cobrava una desena part o cent vegades menys”
La fàbrica que parla
Just després que tanqués la Gassol, Sala recordava la seva etapa a l’empresa en un article a la revista de Salt La Farga (el núm. 216, el desembre del 2004), en què simulava una conversa entre ell mateix i la fàbrica.
Rafel Sala i Oller (Banyoles, 1948) va treballar durant 30 anys a la fàbrica Gassol de Salt (Manufacturas Antonio Gassol, SA). Enginyer industrial en l’especialitat de tèxtil, va ser el cap de l’oficina tècnica de la fàbrica entre l’1 de setembre del 1974 i el 27 d’octubre del 2004. Sala recorda que va ser “molt feliç” a la Gassol, tot i que la fàbrica i el sector tèxtil van passar de ser molt potents a perdre pes progressivament amb la liberalització de l’economia i les deslocalitzacions.
Quin record té de la Gassol?
En tinc un record molt bo i, sincerament, em va saber molt de greu que tanqués. M’hauria quedat tota la meva vida laboral allà.
Tot va anar bé a la Gassol fins que va haver de tancar?
Els primers quinze anys de treball [del 1974 al 1989] van ser boníssims: érem com una família, l’empresa era familiar, hi havia molt bona unió. En els quinze anys següents, l’empresa va anar disminuint i va haver de tancar pels motius que explico en la revista [La Farga]. I és que els nostres clients compraven els productes en altres països. Per desgràcia, el comerç mundial [la liberalització] va ser el nostre daltabaix i no només vam tancar nosaltres, sinó la majoria d’indústries tèxtils catalanes.
He llegit en l’article que va fer a la revista ‘La Farga’ el desembre del 2004 que la indústria tèxtil va passar de tenir molt pes a perdre prestigi perquè altres països oferien costos més baixos a l’hora de protegir el medi ambient.
I costos de personal. Si aquí una persona cobrava 1.000, al Vietnam cobrava una desena part o cent vegades menys. Diguem la veritat: nosaltres compràvem la matèria a 100 i el nostre client comprava el fil a 100, és a dir, al mateix preu que nosaltres compràvem la matèria. I encara hi havíem d’afegir 100 euros més de produir-ho. I allà ho compraven a 100 i la gent en podia viure; nosaltres no en podíem viure de cap manera.
La Gassol havia arribat a tenir 500 empleats?
La filatura, 500 empleats, però entre totes les empreses juntes havien arribat a tenir un miler d’empleats donats d’alta. Que hi treballaven, potser 800, perquè hi havia molt d’absentisme.
Què li sembla que l’Ajuntament n’hagi comprat les instal·lacions?
Si la Gassol fa gairebé vint anys que està tancada, val més que ho aprofiti l’Ajuntament i que hi doni un ús que serveixi per a tot el poble. Igualment està tancada i no serveix per a res, em sembla molt bé.
A Salt no hi ha grans fàbriques tèxtils, ara. De què ha de viure? Fa divuit anys parlava de turisme i de serveis. Salt no és un municipi turístic, tampoc.
La gent de Salt viu majoritàriament de treballar en empreses i productes que no són a Salt. Són a Girona, als polígons industrials de la rodalia, Riudellots, Celrà..., i viuen d’aquestes coses. Perquè Salt pogués mantenir un cert estatus, només hi veig els serveis, perquè amb les empreses industrials ho veig impossible.
Alguna cosa que hi vulgui afegir?
Voldria insistir que jo vaig ser molt feliç, a la fàbrica. Moltíssim.
Tant els primers quinze anys com els quinze següents?
Sí, sí. A l’oficina tècnica, una de les coses que fèiem era comptar els costos de producció. Ho feia jo. Era difícil afinar, perquè en el procés de filatura hi ha moltes màquines, i jo veia molt clar que els costos anaven cada cop pitjor. Els costos anaven amunt i els ingressos, avall. Sempre hi havia pèrdues. Ja ho veia venir, però, a pesar de tot, els empresaris es van portar molt i molt bé. Van mantenir la fàbrica els anys que van poder i, quan van haver de tancar, van indemnitzar tothom amb el que tocava. Es van portar molt bé i jo vaig estar molt content de dir: “Pleguem, però pleguem bé.”
La Gassol va ser una de les seves feines?
En la meva vida laboral, vaig treballar com a enginyer aquí [a la Gassol], i després, els últims nou anys, vaig treballar d’enginyer d’exercici lliure. Em vaig muntar una oficina tècnica a casa i treballava pel meu compte: feia projectes per a l’Ajuntament, projectes d’enllumenat, de carreteres i projectes d’activitats.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.