46 nominacions

La plataforma ho va fer públic a mitjan març, després de mesos de converses entre la conselleria de Cultura i les plataformes, durant la tramitació de la llei de l’audiovisual, que segons el govern estatal no pot imposar quotes de català a les plataformes amb seu internacional, però sí que estableix quotes de producció de continguts en llengües anomenades cooficials per a les plataformes amb seu a l’Estat espanyol. “Molt bona notícia” per uns, “un petit pas” per altres i “engrunes” pels menys entusiastes. El cas és que altres plataformes com Amazon Prime Video, sense tan rebombori, van començar a doblar sèries i pel·lícules de primer nivell, com va ser el cas d’El senyor dels anells: Els anells de poder, una de les sèries de l’any malgrat no va complir les expectatives del gran públic, com sí que ho va fer La casa del Dragón, d’HBO Max, de la qual el català va ser bandejat.

Als cinemes, tot just fa dues setmanes es va estrenar Avatar: El sentit de l’aigua, una pel·lícula que es pot veure en català a 40 cinemes. El problema, que només s’ha projectat en unes poques sessions (normalment la primera sessió) i relegada en alguns casos a la còpia en 2D i no a la de 3D per a la qual ha estat originalment concebuda. Queda molta feina per fer, com es pot veure. (Informa Jordi Camps).

El noi del Poble-sec ha estat inqüestionablement un dels protagonistes musicals del 2022, ja que aquest ha estat l’any en què l’autor de Paraules d’amor i Mediterráneo ha dit adeu definitivament als escenaris després de 57 anys d’activitat en directe. Serrat, que va tancar amb tres concerts al Palau Sant Jordi, a final de desembre, una gira de 74 concerts per tot el món, pren així la mateixa decisió que, l’any 2007, va prendre Lluís Llach i, el 2017, Raimon, i deixa només Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet com a únics representants catalans d’una gloriosa generació encara als escenaris.

Rosalía, d’altra banda, tampoc oblidarà el que ha assolit amb el seu tercer treball, Motomami. La veïna de Sant Esteve Sesrovires, aplicada exalumna del Taller de Músics i l’Esmuc, ha trepitjat enguany terrenys fins ara desconeguts per als artistes del país. Ha actuat en recintes de zona Champions com l’O2 de Londres o l’antic Paris Bercy, ha aparegut en portada a l’edició nord-americana de Rolling Stone, i Motomami ha estat reconegut amb quatre premis Grammy i enaltit entre els millors discos de l’any per mitjans com el New York Times, Les Inrockuptibles i New Musical Express.

Durant el 2022, finalment, s’ha segellat l’esperat retorn –tant en disc com en directe– d’Antònia Font, protagonistes d’un concert amb entrades exhaurides al Sant Jordi que s’afegeix als que, en aquest mateix pavelló de Montjuïc, han fet també els gironins Sopa de Cabra o els valencians Zoo. (Informa Guillem Vidal)

Aquest any han mort dos autors destacats: Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Sencelles, 10 de febrer del 2022) i Vicenç Pagès (Figueres, 1963-Torroella de Montgrí, 27 d’agost del 2022). Oliver va ser una autora capdavantera de la generació del 70 que va escriure sobre temes socials, en especial sobre la dona, i va tocar diverses disciplines: novel·la, narrativa, articles a la premsa, traduccions, teatre, guions de ficcions televisives... Va rebre premis com ara el Bertrana, el Ciutat de Palma, el Trajectòria de la Setmana del Llibre, el Fuster de l’AELC, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.

Pagès va ser un dels autors més personals de la seva generació, amb una vintena de títols de novel·la, narrativa i articles i col·laboracions com a crític en diversos mitjans. Tot i morir jove, va guanyar premis com el Sant Joan, el Rodoreda, el Crexells, el Sant Jordi i el Nacional de Cultura. També han mort el novel·lista i editor Jordi Albertí (Cassà de la Selva, 1950 - 3 de febrer de 2022) i el poeta Xavier Amorós (Reus, 1923 - 18 de juliol del 2022).

Aquest any també serà recordat pel caos de la distribució de llibres que hi va haver des del setembre i al llarg de tota la tardor, i que encara té conseqüències, pels problemes tècnics derivats de la fusió de les dues grans distribuïdores de llibres: Àgora i Les Punxes. (Informa Lluís Llort).

La Veronal ha estat la primera companyia catalana, des del 1947, que ha actuat al pati d’honor del Festival d’Avinyó. Han hagut de passar 75 anys per accedir a aquest honor. Va tancar el festival amb Sonoma, un muntatge estrenat a la Sala Oval del MNAC el 2020, en plena pandèmia. La iconografia de Buñuel va aclaparar el públic. Aquest èxit confirma la bona salut escènica (es prodiguen adaptacions a molts idiomes arreu d’una varietat gran d’autors). Guillem Clua ha traslladat el seu Smiley a Netflix. Josep Maria Miró ha estrenat a l’Uruguai o Victoria Szpunberg ha estat aclamada per El pes d’un cos. Les grans companyies històriques com Tricicle o els Comediants van baixant definitivament el teló aquest 2022. Per la seva banda, Dagoll Dagom prepara per al mes de març el seu darrer espectacle de creació (una adaptació de L’alegria que passa). Contraresta l’entusiasme de La Calòrica i la tenacitat de La Ruta40, Centaure Produccions o José y sus Hermanas.

El 2022 serà recordat com un any de notable davallada de públic i d’una preocupant castellanització en els espectacles de gran públic (principalment els musicals). Pares normals, Bye bye monstre i Golfus de Roma remen aquests dies a contracorrent. Pel que fa a xifres, en realitat només se’n van perdre 190.000 respecte de la darrera temporada prepandèmica. S’aspira al sostre dels tres milions d’espectadors d’aquí a un parell d’anys. (Informa Jordi Bordes)

Però anem a les coses importants. Els museus, els de debò, han continuat fent miracles amb els seus escarransits pressupostos per programar exposicions que aquesta temporada han tingut un marcat accent femení. L’art de les dones ha brillat en institucions de tot el país: el d’una Teresa Lanceta i una Cinthia Marcelle al Macba; Amèlia Riera i Marguerite Duras a la Virreina; Carrie Mae Weems al KBr i Foto Colectania; Mey Rahola al Museu de l’Empordà i al MNAC, on també va lluir una col·lectiva d’artistes que han abordat l’embaràs; i la recerca sobre la revista Feminal al Museu d’Art de Girona. Material per a una futura exposició pot ser el lot de 35 imatges de l’estada de la fotògrafa surrealista Dora Maar a Catalunya que va adquirir en una subhasta l’Arxiu Nacional. (Informa Maria Palau).