Dos regidors del PSC a Pineda pacten amb el fiscal un any de presó per coacció als hotels dels policies el 2017

Un tinent d’alcalde i una exregidora del PSC a Pineda de Mar (Maresme) han acceptat aquest dimarts un any de presó i un altre d’inhabilitació per haver pressionat una cadena hotelera del municipi perquè expulsés els agents de la Policía Nacional que tenia allotjats per l’1-O.

En la secció sisena de l’Audiència de Barcelona s’ha iniciat aquest dimarts el judici contra Carme Aragonès, que era tinent d’alcalde de Pineda a l’octubre del 2017, i contra Jordi Masnou, encara tinent d’alcalde de la població, pels quals la Fiscalia demanava inicialment tres anys de presó.

El judici, en el qual la Fiscalia acusa els càrrecs municipals de coaccions, segueix el seu curs atès que també està acusat el cap de la policia local de Pineda de Mar, que no s’ha sumat al pacte que els regidors socialistes han aconseguit amb el ministeri públic a canvi d’una rebaixa de la condemna.

Segons relata la Fiscalia en el seu escrit de conclusions, fets que els dos tinents d’alcalde han reconegut íntegrament, la nit del 2 d’octubre del 2017, Aragonès, Masnou i el cap de la policia local, Carles Santacreu, es van presentar de “forma irregular” en un hotel de la cadena Checkin de Pineda on s’allotjaven agents destinats a Catalunya per l’1-O.

El ministeri públic sosté que l’objectiu dels tres acusats era “comminar la direcció de la cadena hotelera, prevalent-se de l’autoritat que representaven, per aconseguir l’expulsió” dels agents de la Policía Nacional que allotjaven.

Després de franquejar la porta d’accés a l’hotel, la comitiva municipal va demanar entrevistar-se amb la direcció de l’establiment, entrant al despatx del director, davant qui Aragonès, com a màxima autoritat municipal perquè l’alcalde era fora del municipi, al costat del “suport acovardidor” dels altres acusats, el va emplaçar a desallotjar el contingent de policies nacionals allotjats en dos hotels de Pineda de la mateixa cadena, segons la Fiscalia.

Davant aquesta exigència, el director de l’hotel va posar els responsables municipals al telèfon amb el gerent de la cadena hotelera, davant qui Aragonès va reiterar la seva exigència, si bé el responsable s’hi va negar al·legant que no hi havia hagut cap problema amb els seus hostes, segons el ministeri públic.

Amb l’objectiu “d’incrementar el seu constrenyiment sobre el directiu”, la llavors primera tinent d’alcalde li va passar el telèfon a Jordi Masnou, qui com a responsable d’urbanisme va advertir al gerent “en to desafiador i comminatori”, segons la Fiscalia, que havia de fer fora “aquests clients sí o sí”.

El gerent, segons el ministeri públic, va contestar que no ho podia fer perquè els policies tenien reserva fins al 5 d’octubre i, en aquest moment Masnou, “enfurismat, cridant” li va dir que ell era “qui manava allà” i que “si ell deia blanc és blanc”.

Com que el gerent no accedia a les seves pretensions, li va advertir de forma “desafiadora” que “si no feia fora els Policies li tancaria l’hotel l’endemà i estaria tancat cinc anys”.

El gerent va replicar llavors que no podia fer fora d’aquesta forma els agents i que en tot cas havia de parlar abans amb un comissari de Policia Nacional a Madrid, davant el que el segon tinent d’alcalde va replicar que li era igual, “que ell era qui manava i que faria tot el que hagués de fer per tancar-li els hotels”, després de la qual cosa la comitiva municipal va abandonar el lloc.

Segons la Fiscalia, després d’aquesta conversa, el gerent de la cadena Checkin, “impulsat pel temor al fet que les anunciades represàlies fossin dutes a terme per part de les autoritats municipals”, va decidir redactar una carta en què assegurava que es veien “obligats”, sota l’amenaça de tancar els seus hotels durant cinc anys, a desallotjar el contingent policial abans de les 16.00 hores del dia 3 d’octubre.

A les portes de l’hotel on s’allotjaven els policies nacionals de l’1-O es van celebrar concentracions de protesta, la qual cosa va derivar en moments de tensió, en els crispats dies posteriors al referèndum.