Bandes criminals de 80 països operen a Catalunya

El tràfic de drogues és la principal activitat delictiva d'aquestes bandes, seguida de la falsificació, els robatoris i el tràfic d'éssers humans. Una especialitat criminal que, normalment, ve determinada per l'origen. Els grups de la regió balcànica es dediquen als delictes contra la propietat, ja sigui robatoris a empreses o a domicilis particulars.

No obstant, "la majoria de bandes són mixtes, ja que utilitzen els delinqüents autòctons per obtenir la informació i la infraestructura necessària, com ara el lloguer de naus o vehicles, per cometre el delicte", explica el comissari en cap de la brigada de policia judicial del CNP, José Cantarero. Una col·laboració que és especialment significativa en les bandes dedicades al tràfic de drogues.

La cocaïna
En el negoci de la cocaïna, els narcos sud-americans "formen el nucli dur de l'organització" però compten amb delinqüents autòctons "encarregats del transport i les infraestructures". També s'envolten d'assessors del país com "advocats o banquers".

En canvi, en la introducció d'haixix, no sempre es detecten integrants autòctons. La raó és que "ja hi ha assentaments estables de marroquins residents a Catalunya", segons el comissari en cap Cantarero.

Un altre dels delictes estrella del crim organitzat és el que, majoritàriament bandes dels Balcans, perpetren contra la propietat. Mentre bosnians, croats i albanesos assalten pisos -aquests últims pel mètode silenciós-; els kosovars es dediquen a empreses i comerços. Una altra nacionalitat, l'albanokosovar, delinqueix en polígons industrials amb un modus operandi molt particular: "Actuen en petits grups -anomenats bateries- i només roben diners en efectiu".

Punt i a part mereixen els grups d'origen romanès que són "multidelictius". La seva activitat engloba des de la prostitució a la clonació de targetes de crèdit, entre d'altres.

Més enllà del negoci de la cocaïna, de Sud-amèrica també són originaris grups de lladres de Xile i Argentina, que no dubten a recórrer a la violència per robar un Rolex original.

Els d'Àsia
D'Àsia, tant pakistanesos com xinesos són experts falsificadors, encara que protagonitzen altres modalitats criminals: immigració il·legal, extorsió, explotació laboral i tràfic d'heroïna. Investigar, però, les bandes xineses no és fàcil perquè "és una comunitat molt reservada i, per exemple, no denuncien les extorsions practicades per compatriotes", destaca Cantarero.

Tot i que en la majoria dels casos es tracta de bandes itinerants, n'hi ha que tenen l'assentament principal a Catalunya. "És una ubicació estratègica, com la resta de l'arc mediterrani", destaca el comissari en cap, que també deixa clar que no tota la delinqüència organitzada és màfia. "Els grups mafiosos tenen una implantació en la societat, ja que, paral·lelament a l'activitat criminal, desenvolupen negocis legals".

A Catalunya, únicament hi ha presència de la màfia russa "que ve aquí a blanquejar diners" i de la procedent de Marsella, especialitzada en l'assalt a furgons blindats. Precisament, el setembre passat, el CNP va detenir el francès Pascal Payet a Mataró quan planejava un cop a Catalunya.

Els tentacles de la màfia
Els tentacles de la màfia russa a Catalunya no arriben únicament el món dels negocis i, segons les investigacions, també atreuen altres àmbit com el polític. L'operació Vespa, el 2005, va suposar l'ingrés a presó de Maltxas Tetruasxvili, un mafiós propietari de diversos comerços de restauració a la Rambla de Barcelona. Encara ara s'investiguen les seves relacions amb qui va ser subdelegat del govern central a Barcelona, Eduard Planells -actualment en llibertat amb càrrecs-, i funcionaris d'estrangeria.