Publicacions
Referent de la premsa local
La ‘Revista de Palafrugell’ celebra tres dècades com referent de la informació local
Aquesta és la segona etapa de la publicació
Les publicacions editades en paper, com ara diaris o revistes, són ara mateix la punta de llança d’un sector necessari que es veu afectat per una gran crisi estructural que fa anys que dura; a més, l’encariment del paper i, per descomptat, la irrupció de les xarxes amb immediates maneres de comunicar i els mitjans en línia ho han trasbalsat tot. I encara més quan estem davant d’una publicació local i, evidentment, en paper. A Palafrugell, la Revista de Palafrugell, editada per una associació sense ànim de lucre, i i com passa en moltes altres poblacions, és un exemple de supervivència que ha celebrat el trentè aniversari de la que és la segona etapa. El seu director, el periodista, Lluís Poch, destaca que “ sobreviure no és gens fàcil, i en el nostre cas, en un entorn cada dia més digital i global; on els mitjans que ens atrevim a sortir en paper no només hem perdut pes, sinó que molts han desaparegut”. Poch destaca, i a la vegada agraeix, “el paper clau dels lectors fidels i dels anunciants, les empreses –algunes ja malauradament desaparegudes–, i també de les institucions, que ens han ajudat durant aquests anys”. La Revista de Palafrugell, i segons Poch, i al llarg d’aquestes tres dècades, amb els col·laboradors i els diversos directors que ha tingut, ha fet un paper, i en clau de perspectiva, que permet resseguir l’evolució del municipi: “Som útils, i n’hem de ser més –destaca Poch– a l’hora de generar debat i reflexió, més que no pas la crítica compulsiva i fàcil que omple cada dia més les xarxes socials, al voltant d’aquelles qüestions que marquen el dia a dia de Palafrugell”.
Tot té un començament. I el de la revista va tenir lloc el 1962, quan es va donar el tret de sortida a la que seria la primera etapa d’aquesta publicació. Evarist Puig, que va ser col·laborador de la primera època, recorda que Josep Pla va autoritzar la publicació de fragments no inèdits de la seva obra literària donant-los forma d’article. Segons Puig, Josep Pla va assistir a un parell de sopars d’aniversari i, segons afirma Joan Badia, va cedir el seu títol o permís de periodista per poder-la legalitzar. La Revista de Palafrugell va tenir els seus alts i baixos, fins que finalment el 1978 va abaixar la persiana. Però es va negar a morir i el 1992, i no sense una colla de bones difusions, especialment pel nom, la revista va tornar a ressorgir fins avui.