Lluita contra la fam, el fred i la set dels supervivents

“Hi ha gent que potser no morirà pel terratrèmol, però morirà de gana o de fred”, lamenta la Nihal. L’arribada del quart dia posterior al cataclisme canvia les necessitats exigides per la resposta humanitària. El pitjor desastre natural del planeta en més d’una dècada ha tocat de mort el territori, on habiten més de 13 milions de persones, moltes de les quals han quedat sense sostre o temen entrar a la seva llar, plena d’esquerdes. L’esperança de trobar cossos amb vida s’ha esfumat i la insuficiència de les respostes humanitàries plantejades per entitats públiques i privades dona pas a l’autoorganització de la ciutadania.

“Els equips de rescat amb els quals parlem sobre el terreny ens diuen que ja no confien a trobar-hi ningú viu”, explica en declaracions a El Punt Avui aquesta jove turca. Resident del nord del país, la Nihal s’ha mobilitzat amb els seus amics d’universitat per canalitzar donacions cap als territoris afectats. “Ara els equips busquen cadàvers”, hi afegeix. Per ara se n’han trobat més de 23.700.

La Nihal i la seva colla són només un cas entre molts en una societat bolcada a esmenar el mal del terratrèmol. Arribats a la ciutat d’Iskenderun, una de les més afectades pel cataclisme, s’han unit a un centre de solidaritat liderat conjuntament per voluntaris i locals. El centre que dona cabuda a les operacions, també malmès pel cataclisme, és la seu d’una fundació alevina, un grup etnoreligiós i islàmic amb presència a Turquia. Ara, s’ha reconvertit en centre comunitari.

“La fundació es va adonar de la deficiència de la resposta governamental i va decidir contribuir a la resposta humanitària”, explica la Nilgün per telèfon. “Gestionem les donacions que altres ciutats i municipis envien a Iskenderun, i centenars de persones venen cada dia al centre perquè els proveïm de menjar, d’aigua i de roba.” Les esquerdes amenaçadores que travessen les parets del centre no agraden a ningú, però “ara mateix és el refugi més segur” que tenen per evitar el fred.

A 80 quilòmetres de distància, encara en territori turc, l’Ousama no té resposta quan se li pregunta on marxaran a viure ell i la família. Aquest sirià és un dels pocs afortunats que han tornat a la llibertat, després d’haver passat anys detingut a la presó de Sednaya, als afores de Damasc, durant la guerra civil. En sortir-ne, va descobrir que el règim de Baixar al-Assad li havia requisat totes les propietats, llar inclosa. Ara, passa fred amb els seus a la ciutat turca de Reyhanli, enganxada a la frontera amb Síria. “Van ser uns minuts de pànic impressionants”, explica a El Punt Avui. Diu que l’edifici que consideraven casa ha quedat tocat. El temor d’una esquerda fa que tant ell com la família es passin el dia i la nit al jardí, “on fa molt de fred”. “Haurem de buscar un lloc nou”, conclou.

“Hem decidit no dur a terme operacions [militars].” Firat, una agència de notícies kurda, informava ahir de la declaració de Cemil Bayik, un dels líders del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que anunciava un alto el foc en el conflicte contra l’estat turc. “El terratrèmol ha causat un desastre de gran magnitud”, argumentava.

Bayik posava la pilota a la teulada de les autoritats turques assegurant que el PKK no llançaria cap atac mentre no ho fes l’estat turc. Aquesta aturada bèl·lica arriba poc després que Ankara atribuís al PKK l’autoria de l’atemptat contra el barri de Taksim d’Istanbul, on van morir sis persones.

El conflicte entre les autoritats turques i els independentistes kurds s’allarga des de fa dècades i ha causat desenes de milers de morts. Fa poc, hi ha hagut un gir de guió a causa de la invasió russa contra Ucraïna. Finlàndia i Suècia han decidit abandonar la seva política de no alineació, que mantenien des de fa dècades, en un intent d’acostar-se a l’OTAN. Turquia, una potència a dins de l’Aliança que acusa aquests dos països d’allotjar “terroristes” kurds, els ha exigit que collin les comunitats kurdes que hi viuen exiliades.

Al Kurdistan sirià també han allargat la mà als territoris de l’entorn, però no s’ha rebut de bon grat. Tan Bedran Çiya Kurd, del Departament de Relacions Externes de l’Administració Autònoma del Nord-Est de Síria (Aanes), així com la direcció de les forces militars vinculades, havia ofert ajuda humanitària a la regió rebel del nord-oest de Síria, que s’oposa al règim d’Al-Assad. Però aquest territori, on governen, de facto, milícies subordinades a Turquia, va rebutjar ahir l’entrada del comboi humanitari provinent de l’Aanes. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, els grups turcs que governen la regió no han rebut ordres d’Ankara per acceptar-ne l’entrada.