Societat

Lloret de Mar té empadronats 1.532 refugiats ucraïnesos

Si bé el municipi va rebre una allau de persones buscant refugi, encara n’arriben una quarantena cada mes

Dins del col·lectiu, 686 són menors d’edat i 424 consten com a escolaritzats

L’Ajuntament de Lloret de Mar ha empadronat 1.532 refugiats ucraïnesos des de l’inici de la guerra amb Rússia, segons informa l’ACN. És un dels municipis amb la comunitat d’ucraïnesos més important de Catalunya, que arran del conflicte armat ha vist créixer de manera exponencial el nombre d’habitants d’aquesta nacionalitat. De fet, actualment hi ha 2.379 persones ucraïneses vivint a Lloret de Mar. Dins de tot el col·lectiu, 686 són menors d’edat i 424 consten com a escolaritzats. Si bé el municipi va rebre una allau de refugiats en els primers mesos de la guerra, a hores d’ara encara arriben persones al municipi buscant refugi. Cada mes n’arriben una quarantena.

Olga Rostan i Anastasia Tkacmova són dues dones que fins fa un any vivien a Ucraïna. Desconeixien el municipi de Lloret de Mar i mai s’havien plantejat canviar de país on viure. De fet, l’Anastasia assegura que ella regentava un negoci familiar a Odessa, tenia diverses propietats i cotxes. L’inici de la guerra, però, va obligar-la a deixar-ho tot enrere i buscar un lloc on “començar de zero”. Després d’un periple per diferents ciutats europees, Anastasia Tkacmova va arribar a Lloret de Mar, on tenia uns amics que hi vivien. Ells es van encarregar d’acollir-la a ella i la seva família i també els van ajudar a buscar pis i una feina.

El fet de trobar un lloc on viure va convertir-se en una odissea, ja que molts propietaris no els volien llogar un pis per por que es convertissin en ocupes. Trobar feina tampoc va ser fàcil, ja que en temporada baixa la majoria d’establiments comercials estaven tancats i encara costava més signar un contracte laboral. Ara està en una situació més còmoda perquè té feina i pis, on viu amb els seus pares i fills. L’Anastasia només té paraules d’agraïment per a l’Ajuntament de Lloret de Mar, la Generalitat i l’Estat. Els seus fills van a l’escola, el seu pare pot rebre l’atenció mèdica i el tractament que necessita i tenen una vida independent.

Una unitat per fer una acollida transversal

La regidora de Serveis Socials, Arantxa Jiménez, explica que des del primer moment van “activar tots els recursos” que tenien a l’abast per rebre els refugiats. Per coordinar aquesta acollida, van activar una unitat “transversal” per oferir de manera individualitzada a cada persona que venia. Jiménez explica que en un principi la gent que venia tenia “necessitats urgents”, com ara habitatge, roba, menjar o medicaments. Un any després, els refugiats que arriben tenen un perfil “molt diferent”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia