estat espanyol
El TS rebutja que un reportatge sobre l’herència de Franco vulneri l’honor dels seus nets
La Sala civil del Suprem ratifica la sentència que va dictar l’Audiència Provincial de Madrid
El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat aquest dijous el recurs que van interposar set nets del dictador Francisco Franco i ha confirmat que el reportatge televisiu “L’herència dels Franco” no atempta contra el seu honor, la seva intimitat o la seva imatge com van denunciar.
La Sala civil del Suprem ratifica així en una sentència la que va dictar l’Audiència Provincial de Madrid, en considerar que no s’ha produït cap intromissió en el dret a l’honor dels demandants, ja que informació difosa està emparada pels drets a la llibertat d’informació i d’expressió.
El reportatge denunciat es va emetre en el programa “En el punt de mira” del 23 de juliol de 2018 sota el títol “L’herència dels Franco”, i la família Franco va decidir querellar-se contra el representant legal de Mediaset, el seu director de programació, els directius de l’espai i la pràctica totalitat dels reporters i col·laboradors que van participar, com Jimmy Giménez Arnau, que va estar casat amb una neta de Franco, i investigadors als quals van entrevistar.
El Suprem explica que el reportatge de televisió es refereix a un assumpte d’interès general, de naturalesa històrica, relatiu al patrimoni de Francisco Franco, com a cap de l’Estat espanyol, que se centra en quatre propietats: el Pazo de Meirás, la Casa Cornide de la Corunya, el Palau del Cant del Pic de Torrelodones i la finca de caça de Valdefuentes, en Arroyomolinos (Madrid).
Se centra a abordar la forma en què aquestes propietats van ingressar en el seu patrimoni i es van integrar en la seva herència, i el destí donat a tals béns pels seus hereus.
Es tracta d’informació contrastada, diu el Suprem, “amb constància de les fonts de les quals es va obtenir (entrevistes amb experts, familiars de persones afectades, periodistes de recerca, catedràtics d’història, documentació obtinguda de la Fundació Francisco Franco, recerques històriques, regidors d’ajuntament, notícies de premsa i documents amb extractes de comptes)”.
Algunes d’aquestes propietats estan a més pendents de processos judicials de restitució de béns al patrimoni públic i de reclamacions acordades pel Parlament de Galícia o l’Ajuntament de Santiago de Compostel·la.
L’existència d’algun error, merament circumstancial, no afecta el requisit de la veracitat de la informació, observa la Sala.
També considera evident la notorietat o projecció pública dels demandants, per la seva relació amb aquest patrimoni, i rebutja que el reportatge es refereixi a qüestions pròpies de la vida privada dels demandants, “que és respectada”, si no a aspectes derivats d’aquest patrimoni.
Tampoc aprecia vulneració del dret a la intimitat, tenint en compte que es donen a conèixer dades que es troben en registres públics, com la titularitat de determinades propietats, que han estat objecte d’informació prèvia per la premsa i que constitueixen fets d’interès per derivar del patrimoni hereditari del qual va ser cap de l’estat.
Tot això, sense que rellevin fets íntims relatius dels demandants o corresponents a la seva esfera privada o estrictament familiar.
Finalment, la difusió de la imatge dels demandants en actes públics o en programes de televisió per a il·lustrar la informació difosa, en el context explicat, tampoc sobrepassa per al Suprem “els límits de la llibertat d’informació ni infringeix el dret a la pròpia imatge”.
