La demarcació voreja els 800.000 habitants
El 2022 va finalitzar amb 6.882 empadronats més i un total de 793.478
Aquest any es podrien superar les 800.000 persones si es manté el mateix creixement
La pandèmia de covid-19 no ha frenat l’augment de la població
Les comarques de Girona són a punt de superar la xifra de 800.000 habitants. Segons el padró continu de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), actualitzat amb dades definitives d’abans-d’ahir, l’any passat va finalitzar amb 793.478 persones empadronades a tota la demarcació, 6.882 persones i un 0,87% més que el 2021 (786.596). El llindar dels 800.000 habitants es podria superar aquest 2023 si es manté el ritme de creixement del 2022, atès que només caldrien 6.522 empadronaments més.
L’augment de població a la demarcació ha estat pràcticament ininterromput des de l’inici d’aquest segle. El 2000 va acabar amb 565.599 persones empadronades. Això suposa que la població a les comarques gironines ha augmentat un 40,29% en 22 anys. Durant aquest període només hi ha hagut dos anys –que van ser seguits– amb una disminució d’habitants respecte de l’any anterior. El 2014 la població va caure fins als 756.156 habitants, 3.524 i un 0,72% menys que el 2013 (761.632). El 2015 va continuar el decreixement amb un total de 753.054 habitants, 3.102 i un 0,41% menys que el 2014.
El 2016 es va recuperar l’augment d’habitants, i des de llavors, malgrat la pandèmia de covid-19 iniciada el 2020, que va fer pujar el nombre de defuncions, la població no ha parat d’augmentar any rere any fins al 2022, l’últim amb dades definitives. Això sí, els percentatges de creixement no han superat en cap cas l’1,5%, molt lluny de les xifres de la primera dècada d’aquest segle. Aleshores eren normal augments de població de més del 3%. Fins i tot hi va haver un any, el 2005, en què es va registrar un 4,45% més d’empadronaments que l’any anterior. Aquest creixement espectacular, que es pot situar entre el 2000 (565.599) i 2008 (731.864, un 29,4% més), és atribuïble als anys de bonança econòmica causada, sobretot, per la puixança del sector de la construcció. A partir de 2008, amb la punxada de la bombolla immobiliària i la conseqüent crisi econòmica i financera, la població va continuar creixent fins al 2013, però ja amb uns percentatges que no superaven l’1%.
Increment arreu
Les vuit comarques de la demarcació van guanyar població el 2022. La que més va créixer percentualment va ser la Cerdanya, la menys habitada, que va passar de 19.230 empadronats el 2021 a 19.443 el 2022 (+1,11%). Només una altra comarca gironina va augmentar més d’1% la seva població. Es tracta de la Selva, que va passar de 175.702 el 2021 a 177.542 habitants el 2022 (+1,05%). La comarca més poblada continua sent el Gironès (va passar de 196.768 a 198.582 habitants), que ja voreja el llindar dels 200.000 empadronats.
Vint municipis de la demarcació superen els 10.000 habitants. El més poblat és Girona, que va passar de 101.932 a 102.666 el 2022 (+0,72). Entre els cinc municipis amb més habitants, tots els quals augmenten la seva població, també hi ha Figueres, que va passar de 47.043 empadronats a 47.088 (+0,1%); Blanes, que va passar de 40.274 a 40.579 (+0,76%); Lloret de Mar, de 38.402 a 38.941 (+1,4%) i Olot, de 36.299 a 36.716 (+1,15%).
LES XIFRES
De 34.933 a 161.200 habitants estrangers en 22 anys
En l’explosió demogràfica a les comarques de Girona des de l’any 2000 hi ha contribuït especialment l’aportació estrangera, que ha passat dels del 34.933 habitants d’aquell any fins als 161.200 del 2022. O el que és el mateix, en aquest període la població estrangera ha crescut en 126.267 persones (+361,45%). La població amb nacionalitat espanyola, en canvi, ha crescut a un ritme molt més lent, dels 530.666 del 2000 als 631.094 del 2022. És a dir, 100.426 persones més (+18,92%). El municipi amb més població estrangera és Girona (21.248 habitant), però entre les poblacions de més de 10.000 habitants les que tenen més percentatge d’estrangers són Castelló d’Empúries (45,08%), Salt (38,14%) i Lloret de Mar (36,34%).
Més població masculina que femenina des del 2020
Marc SalgasEls tres últims anys han finalitzat amb més homes que dones a la demarcació. Això ha trencat la tendència que hi va haver entre el 2017 i 2019, anys en què el sexe femení va ser majoria. La població masculina va créixer el 2022 en 3.654 persones, de 393.769 fins a 397.423 (+0,93%). La població femenina va augmentar en 3.228 persones, de 392.827 fins a 396.055 (+0,82%). L’any 2020, el de l’esclat de la pandèmia, la població masculina (391.183) va superar la femenina (390.605) per només 578 individus.
Per franges d’edat, el 2022 hi va haver un descens de 1.711 persones entre els 0 i els 14 anys, de 122.209 a 120.498, -1,4%). En canvi, va pujar la franja entre els 15 i els 29 anys, de 127.952 a 130.305 (2.352 individus, un 1,84% més). Les franges d’edat que més van pujar en percentatge va ser les de més edat. La de 45 a 64 anys ho va fer en 5.630 persones (+2,49%) i la de 65 anys en amunt, en 3.477 (+2,43%).
