Societat
Fer surf sense sanció
CANVI ·
Un decret de l’Ajuntament de Barcelona aprovat al gener accepta que els surfistes practiquin l’esport amb bandera vermella
La normativa ja els considera esportistes i posa fi a la pressió policial habitual en els darrers anys, en què n’ha augmentat la pràctica
Més de 500 catalans estan federats, però l’auge fa que hi hagi més intrusisme
Potser són atapeïdes en els dies de grans onades, però les platges de Barcelona tornen a respirar surf sense olor d’il·legalitat. Els surfistes de la ciutat respiren més alleujats des de mitjan gener, quan un decret de l’Ajuntament va posar fi a la pressió policial sobre els practicants d’aquest esport, que té la peculiaritat que demana onades prou altes i que, sovint, coincideixen amb la bandera vermella. Les sancions i identificacions en els darrers anys havien provocat mala maror entre els surfistes, que se sentien expulsats de les platges de la capital. De fet, Barcelona era un dels pocs indrets on els surfistes eren sancionats.
“S’ha vist recompensada una crida de fa molts anys i ja hi podem fer surf sense por de sancions”, assegura el president de la Federació Catalana de Surf, Carles López. Sosté que la persecució s’ha produït a la capital des del 2008/09, quan hi va haver un augment important d’usuaris. Ara amb la nova normativa barcelonina queda clar que els surfistes són esportistes, no pas banyistes. Permet practicar l’esport, tot i que afegeix que la responsabilitat última és del surfista i es recomana que tinguin assegurança i llicència, però no és obligatori. “La gent se sent alleujada perquè evitarà la pressió policial de sortir de l’aigua i trobar-se amb una multa”, diu. La creació de la Federació Catalana del Surf el 2021 i el fet que aquest esport hagi esdevingut olímpic han estat factors que han influït per resoldre el conflicte, segons López.
Precisament el surfista i instructor oficial Abel Marsal, que és director de l’Escola Catalana de Surf, recorda aquesta persecució: “Guàrdies urbans amb el megàfon m’han tret de l’aigua tres vegades a Barcelona.” Denuncia que aquesta situació ha fet que durant anys hagi evitat força les platges barcelonines: “Quan hi havia onades grans ho he viscut resignat i he anat a altres llocs per evitar problemes.” A més, curiosament Barcelona era de les poques ciutats que optaven per la prohibició davant la bandera vermella, mentre que “és on hi ha onades més petites”, relata Marsal. A parer seu, el motiu de la “posició surrealista” que havia tingut el consistori barceloní és el desconeixement de l’esport. Una disciplina que, com detalla el president de la Federació, té 500 federats a tot Catalunya (incloent-hi varietats com pàdel surf i el surf de vela).A Barcelona, cinc clubs estan adherits a la Federació.
L’Escola Catalana de Surf de l’Abel Marsal va ser pionera al Principat (es va fundar el 2003) i té la seu a Castelldefels. De vegades ensenyen a la Barceloneta, tot i que normalment ho intenta evitar perquè està “massificada”. A Castelldefels es pot practicar l’esport uns 300 dies a l’any, mentre que a Barcelona, una trentena. Ara, però, es pot practicar a la capital catalana sense por de multes.
L’intrusisme laboral, un maldecap
El director de l’Escola Catalana de Surf explica que unes 2.000 persones a l’any hi passen per aprendre i practicar l’esport i que té uns 180 alumnes d’escoles de Castelldefels que el practiquen en el marc de l’assignatura d’educació física. Però no totes les empreses hi estan inscrites ni tots els instructors de surf són oficials. Com denuncia Marsal, el sector té “un problema d’intrusisme laboral”. “Tothom es veu capaç de donar classes de surf sense cap mena de titulació”, diu, i hi afegeix que s’anuncien en llocs com Wallapop. Assegura que això perjudica la qualitat i la seguretat, ja que cal bona formació per entrar al mar. El mateix president de la Federació, Carles López argumenta que “l’intrusisme ha crescut per l’auge del surf” i sosté que “no s’ofereixen les mateixes garanties, com ara la titulació oficial, la ràtio d’alumnes per instructor i la identificació amb vestimenta dels aprenents, entre d’altres”.