“Aquí no vas sol el dia a dia”
Set joves són masovers a ca n’Amell, on no paguen res a canvi d’arreglar la masia els propers quinze anys
Compleixen el contracte amb la propietat fent activitats a la residència de gent gran que hi ha a la finca
La Tamara, en Sergi, la Gala, l’Àlex, la Maragda, la Laia i en Moriba són des de fa quatre anys els masovers de la masia de ca n’Amell a Premià de Mar, mig amagada i engolida per la residència de gent gran que porta el mateix nom i que és la propietària de tota la finca. Com molts joves, Àlex Cabré va deixar Barcelona cansat de buscar un pis impossible de pagar i amb la intenció de fer masoveria pels pobles dels voltants. “Gairebé acabo boig de tant buscar i sort que al final un amic tenia contactes per anar a una masia”, explica després de conviure durant tres anys arreglant l’immoble al Papiol. Quan van acabar el contracte es va moure per trobar un nou lloc i a través de l’associació La Mula va conèixer els joves de Premià de Mar que s’organitzaven per fer masoveria a la finca de ca n’Amell. Així és com va arribar al Maresme per impulsar el projecte comunitari després de tancar un acord amb la propietat que els permet no haver de pagar lloguer a canvi de mantenir la masia i fer ús de l’espai. “Al gener va fer els quatre anys que estem en aquest espai privilegiat”, diuen orgullosos en un entorn als afores del poble on hi ha una de les masies més antigues que s’havia passat més de quinze anys tancada i abandonada. “No és fàcil trobar una masoveria i vam tenir la sort que la directora es va enamorar del projecte i va insistir a la propietat per fer-ho possible”, explica la Maragda, que com la resta de companys participa dels tallers i les activitats a la residència de gent gran, un parell de cops a la setmana, tal com es van comprometre quan van signar el contracte. Quan hi van arribar, amb l’assessorament de col·laboradors, veïns i amics van afrontar les reformes més urgents de la casa. Encara n’hi molts que s’acosten a treballar a l’hort per recollir el que planten o passen hores al taller de la Grapa, un espai creatiu obert al veïnat, pensant en un espai comunitari. “Cada masoveria és única i depèn molt de l’estira-i-arronsa amb la propietat”, assegura la Gala, que es compara amb altres companys que potser acaben pactant un lloguer simbòlic a canvi de fer-hi també reformes i un ús de l’espai.
A ca n’Amell hi fan reunió un cop a la setmana. “Tens molta energia a l’inici, però hi ha un xoc de realitats i tenim alts i baixos” , confessa l’Àlex, que no entén el poc interès des de l’administració per impulsar la masoveria, com una alternativa al lloguer i la compra per a un col·lectiu que cada vegada té més dificultats per accedir a l’habitatge i emancipar-se. La masoveria busca un habitatge assequible i estable en comunitat on “tothom aprèn” a l’hora de fer les reformes, des de “canviar un llum” o decidint sobre les activitats del projecte.“La gent té cases buides i té por de llogar-les, però no coneix la masoveria”, coincideix la Gala que també es una fórmula desconeguda entre el jovent. “Mirem de tenir més temps per treballar en la casa que d’una altra manera potser estaries a la feina”, assenyalen, però és la convivència el que més “t’anima quan veus que aquí no vas sol el dia a dia”, diu la Maragda.