El lloc incert de la mort del president Companys

Una poterna és una petita obertura en el llenç d’una muralla ubicada en llocs amagats i de difícil accés, fet que permet entrar i sortir discretament del recinte fortificat. Per la poterna situada al peu de la torre del baluard de Santa Amàlia, al castell de Montjuïc, en va sortir, pels volts de les sis del matí del 15 d’octubre del 1940, Lluís Companys i la comitiva d’homes armats que havien de passar-lo per les armes.

L’escala interior de la torre i la poterna van facilitar el descens des de la part alta del castell, on Companys era pres i va passar les últimes hores de vida, fins al fossat de Santa Eulàlia, on se’l va executar, sense necessitat de voltar per l’entrada principal del recinte i el pont llevadís. És evident que les autoritats volien diligència escurçant recorregut i temps.

En aquell trànsit cap a la mort, acompanyaven el president un grup reduït de religiosos; el seu advocat, Ramon de Colubí; el jutge militar, Ramon de Puig; el secretari, José Hurrutia; el metge militar, Lluís Callís, i l’escamot que va consumar l’execució, amb el membre de la policia armada Benjamí Benet al capdavant.

Es va disposar la filera d’homes armats apuntant al blanc del president, que amb la descàrrega va caure cridant “Per Catalunya!”. Instants després, era definitivament ajusticiat pel tret de gràcia de Benet, tal com va reconstruir al seu dia el periodista Jordi Finestres parlant amb testimonis presencials dels fets.

Avui dia, cada 15 d’abril, el fossat de Santa Eulàlia on va tenir lloc la tràgica escena narrada anteriorment es converteix en lloc d’homenatge a Companys. L’acte de record es fa davant els murs del baluard de Velasco, que tanca el fossat al costat oposat del baluard de Santa Amàlia, i on un monòlit assenyala que és el punt on es va perpetrar l’acció de l’afusellament.

Del mur del baluard de Velasco penja una placa de marbre i entre les pedres que l’integren es poden distingir, de manera clara i evident, els impactes de bala procedents, sens dubte, d’afusellaments duts a terme en aquest lloc. Són el mateix tipus de forats que hi ha en el mur situat a l’altre costat del fossat de Santa Eulàlia, al fossat de Santa Helena, on hi ha erigit el monument feixista als Caiguts en homenatge dels integrants del bàndol franquista que hi van ser executats.

El dubte que neix és si aquests orificis al baluard de Velasco tenen res a veure amb l’execució del president Companys, perquè tot i que se situa aquí el lloc on va rebre la descàrrega no hi ha cap prova documental ni testimoni verbal que permeti acreditar-ho.

En el sumari del cas es recullen les diligències formalitzades pel jutge Puig i el secretari Hurrutia. S’aixecava acta dels fets amb les paraules següents: “Se hace constar, por medio de la presente, que a las seis del día de hoy ha sido ejecutada por fusiliamiento la pena de muerte en la persona del reo Luis Companys Jover, en los fosos de Santa Eulalia, del castillo de Montjuich.”

En un altre document es torna a citar “el sitio denominado foso de Santa Eulalia” com a lloc de l’execució, però en cap cas s’especifica en quin punt concret d’aquest ampli espai extramurs del castell. Entre la poterna i el lloc on es fa l’homenatge a Companys, al costat del monòlit, hi ha 200 metres, 200 passes. Ningú sap si el president les va recórrer totes.