“Pensar que els fills ens cuidaran quan ens fem grans s’ha acabat”

La clau seria que a partir dels 50 anys ens comencéssim a plantejar una jubilació activa per ocupar i disfrutar els anys que tenim per endavant. És important arribar als 65 tenint cura de la salut i mantenint una xarxa social per evitar aïllar-se en el moment que es deixa de treballar. S’ha de planificar l’envelliment i dedicar-se a altres coses, ajudar els altres o compartir l’experiència i els coneixements.

Des de la càtedra ens preocupa la feminització de la soledat amb un 31% de les dones majors de 65 anys que enviuden i sense suport es queden aïllades. La majoria han dedicat tota la vida a la cura dels fills i amb la mort de la parella no tenen una xarxa social. Aquesta soledat no desitjada deriva en problemes físics, emocionals i de salut mental. És un factor de risc que s’ha de treballar en una societat cuidadora.

Sí, i és cap a on anem tots tard o d’hora. En una societat en què cada vegada es tenen menys fills, no hi haurà el suport tradicional de la família i sense aquesta xarxa s’haurà d’apostar per unes ciutats més cuidadores amb la solidaritat i la cura pels més grans. S’han de buscar altres recursos i com a societat s’ha de tenir clar qui ens cuidarà quan siguem grans.

Hi ha moltes iniciatives amb què s’està treballant des de la tecnologia aplicada als domicilis, les residències compartides o cooperatives que van en aquesta sentit. Pensar que els fills ens cuidaran quan ens fem grans s’ha acabat. Abans, als avis, els teníem a casa per cuidar-los, ara ja no passa.

Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques del 2018, la principal aportació de les persones grans era l’ajuda econòmica que feien als fills, però també el fet de mantenir la família unida i la cura dels seus. A més de donar suport emocional, donar consells i ajudar en el treballs domèstics, es destaca també que són els transmissors de la història familiar. Tot això són valors que aporten que no es poden perdre.

Volem obrir la universitat a la gent gran i ho fem per un perfil a partir dels 55 anys pels més inquiets que veuen que no és tard per formar-se. Els oferim assignatures per incorporar-se a l’aula amb els joves universitaris. És una proposta nova que vol donar més vida i creiem que pot ser interessant aquest intercanvi generacional.