Mataró busca casa nova per als visigots
L’Ajuntament proposa traslladar 250 metres el jaciment arqueològic on s’ha de construir el parc circular Mataró-Maresme, aturat des del 2020
Inclou un centre d’interpretació de les restes ubicat dins d’una zona verda i espera obtenir el vistiplau de la Generalitat
Es preveu un centre d’interpretació sobre l’origen de la ciutat
Les restes omplen un buit entre la Iluro romana i la medieval
Traslladar el jaciment arqueològic del polígon Mata-Rocafonda de Mataró 250 metres més enllà d’on s’ha trobat i ubicar-lo en un mirador natural, a la zona del Bon Recés. L’Ajuntament de Mataró i el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme van fer pública ahir la proposta que s’ha fet arribar a la Generalitat per preservar les restes de Ca la Madrona localitzades a finals del 2020 en els treballs previs per construir el parc circular Mataró-Maresme. El projecte preveu la museïtzació de les troballes i la transformació d’una edificació ja existent en un centre d’interpretació sobre l’origen de la ciutat. Tot això, dins un nou parc urbà que tindria les restes arqueològiques com a principal atractiu. Ara la pilota és a la teulada de la Generalitat. El regidor de Cultura i Transició Ecològica, Xesco Gomar, va defensar la proposta com la més adequada i l’única que permet conservar, d’una banda, el jaciment i, de l’altra, continuar amb la construcció d’un centre “pioner al sud d’Europa” enfocat a la generació de nous models de producció i consum circular basats en el reaprofitament, la reparació i la reutilització de materials. L’objectiu és que l’espai pugui estar enllestit el 2027, abans que acabi el proper mandat, i en aquest sentit Gomar va assegurar que es deixarà tot el procés encarrilat perquè el nou govern pugui executar-lo sense problemes. “Compatibilitzar el jaciment amb el projecte del parc circular en un mateix espai no és viable perquè reclamaria modificacions que no es poden assumir i, a més, perdríem les subvencions públiques i dels Next Generation previstes”, va especificar el regidor.
Gomar responia així a les veus que reclamen des de fa temps que les troballes no es moguin d’allà on són i que s’articulen al voltant d’un manifest signat, entre d’altres, per entitats representatives de la ciutat com ara el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, el Grup d’Història del Casal de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró.Els signants del manifest consideren que el trasllat del jaciment comportaria “descontextualització, pèrdua d’integritat i, fins i tot, d’antiguitat de les troballes, valors inherents a tot jaciment arqueològic”.
Buit cronològic
El jaciment descobert de Ca la Madrona ocultava tres fases arqueològiques diferents. Una primera amb restes de dependències d’un establiment d’època romana (segle I dC - IV dC); una segona datada els segles V i VII dC i que correspondria a l’època visigòtica, amb un centenar de tombes localitzades i les restes d’un edifici de grans dimensions que es podria interpretar com un centre de culte, i una tercera fase datada del segle XIV amb les restes d’un mur i una extensa àrea de cultiu. Les troballes més importants corresponen a la segona fase perquè omplirien el buit cronològic que hi havia fins ara sobre el desenvolupament de Mataró, l’antiga Iluro, entre el final de la ciutat romana i la medieval. “Fins ara teníem documentat un assentament visigòtic petit on s’han trobat una quarantena de tombes al voltant de Santa Maria, i Ca la Madrona ens en confirmaria un de molt més gran als afores”, explica l’arqueòloga municipal, Carme Puertas, que hi afegeix que “les dues comunitats coexistirien, però no es barrejarien perquè pertanyien a religions diferents. Els d’Iluro són cristians catòlics i els de Ca la Madrona, cristians arrians”. Els estudiosos han calculat que al jaciment hi podria haver més de 400 tombes. “Iluro va passar a dir-se Alarona i, amb el temps, Civitas Franca, que havia estat interpretada com a ciutat fragmentada al territori, però ara els experts es plantegen si no feia referència precisament a la fragmentació de diferents comunitats en un mateix espai geogràfic”, precisa Puertas. L’arqueòloga també destaca que, en l’àmbit de Catalunya, la presència de restes d’assentaments visigòtics no és habitual, fet que encara dota de més relleu i importància el jaciment de Mataró. Des de l’Ajuntament de Mataró es confia que la Generalitat doni una resposta definitiva a favor o en contra de la proposta abans de l’estiu.
Nova cultura del consum
El parc circular Mataró-Maresme va començar a caminar el 2020 com a projecte innovador per fer realitat un nou model de consum basat en el reaprofitament dels recursos i en la sostenibilitat del planeta. Ubicat en una parcel·la de dues hectàrees, el parc es vol construir en diferents fases, la primera de les quals, aturada pel descobriment del jaciment, se centrava en l’Espai Refer “i en els serveis per a la millora de l’eficiència en la recuperació de material de residus voluminosos”. Les fases següents se centraran en activitats de caire més tecnològic i industrial, d’iniciativa privada, fins a esgotar el total de superfície disponible. Amb un pressupost global de 20 milions d’euros, el parc circular disposa d’una subvenció de 4 milions d’euros de l’Agència de Residus de Catalunya i d’1,5 milions més dels fons Next Generation. La resta del cost l’assumeix directament el Consorci, un ens en què hi ha representants pràcticament tots els ajuntaments del Maresme.
L’Espai Refer, tal com va reconèixer el director del Consorci de Residus del Maresme, Carles Salesa, és la joia de la corona de la proposta, perquè centralitza un conjunt de serveis gratuïts per a la ciutadania amb l’objectiu fixat de reduir residus. És a dir, s’hi donarien cita un servei d’assessorament per a l’autoreparació en diversos àmbits, tallers i xerrades i actuacions d’inclusió social de col·lectius desfavorits. En aquest sentit, Salesa va precisar ahir que el parc circular tindrà un gran impacte socioeconòmic “molt positiu” tant per a la ciutat com per a la comarca. S’estima que durant la fase d’explotació es generaran 211 llocs de treball (105 correspondran a persones en risc d’exclusió social) i un impacte de 14,1 milions d’euros l’any.