Uns joguets per a tota una ciutat
El propietari i director del Museu de la Joguina de Sant Feliu deixa en herència les més de deu mil peces de la seva col·lecció a l’Ajuntament
A finals d’aquest any, deixarà l’actual seu, a la Rambla, per traslladar el museu a un nou edifici més funcional
Les més de deu mil peces que formen part de la col·lecció del Museu de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols afronten un repte important i, a la vegada, tenen un destí, ja lligat i rubricat. El repte: deixar aquest edifici senyorial del segle XIX, que havia estat de la família Vilaret, per instal·lar-se a partir de la segona meitat de l’any vinent en un de més nou. En aquest nou museu, amb més espai, es podran veure les 2.500 que actualment s’exposen més altres que es troben al magatzem i que, finalment, podran sortir a la llum. El destí: aquest, a més llarg termini, esperem, és passar a formar part del patrimoni de la ciutat. Aquest és el desig d’un nen gran, Tomàs Pla, que ha decidit deixar en herència tota aquesta immensa col·lecció al poble de Sant Feliu de Guíxols.
El somni d’un nen
Un tren va ser el detonant de tot. El 1980, Pla va decidir muntar una maqueta a la casa pairal. La part central quedava buida i va decidir fer-hi un aeroport. I va començar a comprar. I un altre punt d’inflexió: “Recordo que un dia vaig voler obrir un armari on tenia les joguines. Era el 1997. Es va fer el buit i quan el vaig obrir totes les joguines van sortir projectades –explica Pla–. I jo, a terra, envoltat de joguines, sense poder moure’m per por de trencar-ne alguna.” La vida envia senyals i, segurament, aquesta en va ser una. I de potent. El 1998 ja tenia clar que volia fer un museu. La compra de la Casa Vilaret de Sant Feliu, població on tota la vida havia passat els estius, era el pas lògic: “Quan vaig muntar el museu el vaig dissenyar pensant en la història de la joguina lligada als materials. A Catalunya el 1880 ja hi havia llauners. Principalment al barri de Gràcia a Barcelona. Va ser una època d’esplendor que es va acabar amb la Guerra Civil. L’altre lloc clau va ser el poble d’Ibi, a Alacant. Allà va sorgir la Casa Payà el 1896, que va ser molt important”, explica, i hi afegeix: “La col·lecció va créixer quan vaig pensar que havia de mostrar l’evolució del joguet, en el meu cas principalment fabricat a l’Estat. I vaig començar a buscar joguines de fusta de la postguerra, teatrins de Seix&Barral; les firmes com Payà i Rico, o les de fusta de Dénia, amb les Pepas, totes aquestes d’Alacant, llavors el paradís dels joguets, a més dels recordats jocs de taula de la firma Borrás i els inicis de la joguina de plàstic, datats del 1952 en endavant, a més de les nines, però també alguns de firmes alemanyes com Lehmann.” Un treball que aplega un període històric de les joguines que va del 1875 al 1975.
Un edifici també peça de museu
L’actual seu és l’edifici Can Vilaret, que data del segle XIX, situat a la Rambla, als números 48 i 50. Consta de planta baixa i dos pisos superiors, però queden algunes restes de construccions anteriors del segle XIV, com ara el pou, al mig de l’hivernacle, la fresqueria al pati esgrafiat i els murs dels soterranis. L’1 de juliol del 1897 la família Vert va comprar l’edifici i va encarregar a l’arquitecte Pere Pasqual un palauet renaixentista, que és, un cop restaurat per Pla, el que ha arribat als nostres dies. Pla el va adquirir l’any 2000. El va rehabilitar i ha estat la llar de les joguines.
