“Vull que la meva col·lecció perduri”

Em faig gran. Estic a punt de jubilar-me. Aquest any faré 63 anys. No tinc ningú que em segueixi. I això demana deixar-ho tot ben endreçat. Vull que sigui de Sant Feliu i ja està posat al testament. Vull que perduri i es quedi a la ciutat.

Aquest edifici és una autèntica meravella. I, juntament amb les joguines, també és en si mateix una peça de museu. Ara, té unes limitacions molt importants. Com ara el tema de seguretat, que vàrem haver d’abordar per poder obrir-lo. Però el principal no és aquest.

Sí, i també cal pensar en el futur. Miri, el principal problema és que la mateixa arquitectura d’aquest edifici del segle XIX limita, com li dic, l’exposició de les peces. A les parets hi ha alguna llar de foc, finestres o altres peces arquitectòniques. A més, encara falta rehabilitar les façanes del darrere i altres. No hem d’oblidar que hem passat dos anys molt dolents amb la covid, i se m’ha desmuntat el que havia previst.

Fer el trasllat després de l’estiu. L’adquisició d’aquest nou espai amb millors condicions va ser molt ràpida. Un lloc amb parets llargues i sostres alts. La veritat és que havia estat buscant locals, aquí Sant Feliu mateix, però quan em van oferir aquest tot es va precipitar. Ja li ho dic... jo tenia un pla A, que no va prosperar, i vaig haver de passar al B. Però, finalment, tot està anant molt i molt bé.