Societat

Roma des de dins

Premià de Mar mostra la singular experiència immersiva del Museu Romà

Culmina el projecte gestat fa més de vint anys amb la descoberta de Can Ferrerons

Premià de Mar ja pot presumir, des de fa ben poc, d’haver culminat un dels projectes arqueològics i patrimonials més importants d’arreu del Maresme i un dels més singulars de Catalunya. A finals de març s’inaugurava el Museu Romà de Can Ferrerons, la porta d’entrada a una experiència immersiva en l’època romana tardana a partir de les magnífiques restes trobades l’any 2000 a l’horta de Can Ferrerons. La joia de la corona és un dels pocs edificis de planta octogonal localitzats a la península Ibèrica i arreu d’Europa, amb parets de dos metres i escaig molt ben conservades que conviden a imaginar com va ser l’espai en el moment de la seva màxima opulència. Un espai, a més, amb una llarga trajectòria cronològica datada entre el 400 dC i el 600 dC i amb una variada utilització. Primer va ser un pavelló de recepció –que formava part d’una gran vil·la de 5,5 hectàrees a tocar de l’antiga Via Augusta–; després, un centre productor, i, finalment, una necròpoli, coincidint amb el seu abandonament definitiu. “S’han volgut museïtzar les restes perquè el visitant se submergeixi en les diverses etapes de l’edifici i perquè expliquin la seva història per si mateixes.” Parla Ramon Coll, arqueòleg, tècnic de Patrimoni de l’Ajuntament de Premià de Mar i el professional que va descobrir el jaciment i que més el coneix. Malgrat la importància de les troballes que guarda el Museu Romà, es coneix ben poca cosa de qui n’era el propietari. No s’han trobat ni noms ni ressenyes del dominus o senyor de la casa. “El que és cert és que es tractava d’un personatge amb molts diners i que pertanyia a l’elit, perquè invertir en una vil·la com aquesta a les acaballes de l’imperi romà, quan tot s’estava fragmentant, no era normal”, diu Coll. De fet, és precisament aquest dominus qui dona la benvinguda als visitants a través d’un holograma. Uns visitants que, guarnits amb audioguies en diferents idiomes, penetraran en un espai fosc i han de seguir el recorregut marcat per descobrir tot allò que amaga l’equipament. “Posaran a prova els seus coneixements de l’època, alguns dels quals contaminats per les pel·lícules de Hollywood”, assenyala l’arqueòleg, que puntualitza que les parets de l’edifici octogonal demostren aquesta riquesa per la seva acurada edificació, però van ser aixecades en un moment en què el cristianisme s’imposava arreu. “Fins i tot les mostres d’opulència al segle cinquè, d’acord amb una religió que pregonava la humilitat, no estaven gaire ben vistes”, diu, i hi afegeix que, segurament per això, no s’han trobat elaborats mosaics i que molt probablement havien estat substituïts per altres elements menys perdurables”, considera.

El gran mosaic

Malgrat que no va ser trobat al pavelló octogonal, el gran mosaic localitzat a la vil·la durant les obres de construcció de la Gran Via Lluís Companys el 1969 és una de les peces clau i mereix dedicar-hi temps. Va ser la bona voluntat del promotor de les obres, Enric Bardina, el factor que va salvar l’estructura, perquè va informar de la troballa el Museu Arqueològic de Barcelona. “Allà es van quedar fins que el 2020 un conveni de cessió per 15 anys de les peces va permetre que tornessin a Premià de Mar”, explica Ramon Coll, que narra la delicada tasca de reconstruir i restaurar un material de formes geomètriques que hauria format part del paviment de la sala noble de la residència romana. Al costat del mosaic principal, s’hi exhibeix una segona peça que fa molt poc que s’ha pogut verificar que pertanyia a la mateixa època.

De la cuina al cementiri

La llarga trajectòria vital del jaciment ha permès identificar i habilitar els diversos espais i els usos que s’hi van donar. A l’entrada destaca la gran cuina amb els focs a nivell de terra que facilitava l’accés dels productes que arribaven amb carro i confirma que al pavelló octogonal s’organitzaven festes i recepcions. De la segona fase d’ocupació, la productiva, hi ha un lloc d’emmagatzematge de l’apreciat vi de la zona, el laietà, que conserva una de les àmfores originals, i en un altre espai, també datat en la primera fase, es pot veure el balneum o bany, que formava part del pavelló de recepció. Durant les excavacions de l’edifici, es van trobar diversos enterraments que pertanyien a la segona etapa. “Són enterraments que es feien dins de casa, per mantenir el mort a prop dels seus”, indica l’arqueòleg, que assenyala un petit detall d’una important simbologia. Sobre una tomba amb l’esquelet d’un infant no nat, algú hi va esculpir un dels signes més antics dels seguidors de Crist, el crismó o superposició de les lletres gregues lletres X (khi) i P (ro) . Una abreviació del terme grec que significa ‘l’ungit’. “Qui el va fer volia que quedés constància de l’existència de l’infant”, assegura l’arqueòleg. Malgrat que el Museu Romà ja és una realitat, la feina arqueològica no s’atura. Actualment, la coneguda arqueòloga i investigadora Marta Prevosti, i altres col·laboradors estan treballant en l’estudi del conjunt de materials del jaciment per a la redacció de la memòria científica final, que inclou els de les troballes de la Gran Via, el col·lector, la terrisseria i l’edifici octogonal. També s’hi estudia la fauna i es fan analítiques.

La ciutadania va rebre com una autèntica festa l’obertura al públic del Museu Romà i va fer cua pacientment per accedir a les instal·lacions. Per promocionar la nova proposta, l’Ajuntament ha garantit la gratuïtat de l’accés fins a finals de juny i es pot complementar la visita amb un complet programa d’activitats, orientades sobretot als escolars. “El que tenim aquí baix és únic al món i n’hem de fer bandera”, va reblar l’alcalde, Rafa Navarro, durant la inauguració. I té tota la raó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia