Llorenç, un jove feliç

El carrer de John M. Keynes, per sobre de l’avinguda Diagonal, a la Zona Universitària de Barcelona, és un model del que ha de ser la mobilitat sostenible en una ciutat. A l’entrada del carrer, hi ha un punt de recàrrega de vehicles elèctrics, amb dos endolls, i, en sentit descendent, una parada de bus, de la línia 33. El carrer té punts d’ancoratge de bicicletes particulars i de motos elèctriques i de lloguer esperant usuari, i dues parades de bicicletes d’ús compartit, una del Bicing barceloní, amb 40 ancoratges, i una de l’AMBici metropolità, amb 20 bicicletes.

El del carrer John M. Keynes és un dels set punts on els usuaris que disposin del doble abonament, Bicing i AMBici, poden fer l’intercanvi de vehicle d’un sistema a l’altre deixant una bici a un costat del carrer i agafant-ne una altra a l’altre costat. És tan simple com escanejar amb el telèfon mòbil un codi QR i la bicicleta queda alliberada.

De moment, el nombre d’usuaris de Bicing és molt més elevat que el d’usuaris de l’AMBici. Aquesta realitat la va poder constatar aquest diari el 28 de març passat fent una observació durant una hora de l’ús d’una estació de bicicletes i de l’altra, que es troben a vint metres de distància, al carrer John M. Keynes. En aquest interval de 60 minuts, entre les dotze i la una del migdia, les bicicletes d’AMBici van rebre la visita de quatre usuaris, mentre que a la parada del Bicing es va superar la desena. El que és una evidència és que l’entrada en funcionament de l’AMBici ha estat rebuda amb molta satisfacció pels usuaris. Els quatre ciutadans que van passar aquell dia i a aquella hora per la parada del carrer John M. Keynes es van mostrar de manera unànime molt contents amb el funcionament del sistema i, si van exposar alguna crítica, va ser per la diferència que hi ha entre les noves bicis metropolitanes i les velles del Bicing. Les bicicletes metropolitanes són tecnologia alemanya, amb marxes que afavoreixen la pedalada, mentre que les del Bicing són d’un concessionari canadenc, amb uns models més antics.

En Llorenç, veí de Mas Lluí, a Sant Just Desvern, és un dels usuaris satisfets. Quan se li pregunta per la valoració de les noves bicicletes, deixa anar un somriure i una onomatopeia de satisfacció. “Uh!”, fa. I té tota la raó: el trajecte que abans podia trigar una hora a fer amb un autobús circulant per la B-30 col·lapsada, ara és un agradable recorregut amb bicicleta “d’entre deu i quinze minuts” fins a Barcelona, explica.

Un dels que fan el transbordament de l’AMBici al Bicing al carrer John M. Keynes és en José, que es desplaça així des de Sant Joan Despí fins al seu destí, al Port Olímpic de Barcelona. En José constata que el model nou és molt millor que les bicicletes del Bicing, “que ja tenen molta tralla i es nota”, assenyala.

Dues usuàries, la Jose i la Sílvia, també es mostren eufòriques. La Sílvia, de Sant Just, esperava amb candeletes el nou servei des que en va sentir a parlar per primer cop. “Estava desitjant que arribés el 2023 per fer-me l’abonament”, confessa. La Jose, d’Esplugues, el mateix. “Estic entusiasmada”, diu rient, i hi afegeix: “L’altre dia vaig anar al camp del Barça i va ser perfecte.”