Un llibre repassa l’obra del fotògraf Ricard Mur
El treball ens acosta a fotografies que va fer Mur entre 1906 a 1936
És un dels fotògrafs més representatius de principis del segle passat
El llibre ha estat editat conjuntament per l’Ajuntament guixolenc i l’editorial Efadós
Una Costa Brava captivadora. Fotografies de Ricard Mur (1906-1939), un llibre editat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’editorial Efadós, torna a posar d’actualitat Ricard Mur una de les figures més representatives de la fotografia a principis del segle passat al Baix Empordà. Mur ha esdevingut un fotògraf de referència per entendre la transformació paisatgística, urbana i social de la ciutat en el primer terç del segle XX. La seva activitat fotogràfica és la pròpia d’un retratista amb galeria, que principalment va fer retrats de presentació luxosa
El llibre conté una acurada selecció del fons fotogràfic que es conserva a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols,a més de textos i peus de foto, a càrrec de Sheila Berrocal i Helena Ferrer; també autores de tres quaderns didàctics per donar a conèixer l’obra d’aquest fotògraf. Mur va néixer a Gallur (Saragossa), el 1875 i va morir a Sant Feliu de Guíxols, el 1939. El recorregut s’inicia, doncs, al municipi que el va adoptar.
Visió antropològica
El treball és una visió antropològica de la societat de principis del segle passat. L’arxivera municipal, Maria Àngels Suquet, explica que les seves fotografies copsaven festes i esdeveniments singulars per vendre després les imatges al seu establiment o bé publicar-les en revistes i periòdics de l’època. Per això, a banda dels retrats, va comercialitzar diferents sèries de postals en què buscava els aspectes propis de Sant Feliu que resultessin atractius tant pels mateixos guixolencs com per als turistes. Mur es fixà en els paisatges de Sant Feliu, però també en tots els racons i cales de la Costa Brava des de Tossa de Mar fins a Platja d’Aro . Un darrer aspecte important d’aquest fotògraf fou, explica Suquet, el de documentar en imatges tots els processos de treball de la indústria del suro. Els treballs es venien al seu taller i estudi fotogràfic del carrer Major de Sant Feliu i a les sucursals que va obrir a Palamós i Palafrugell. Més enllà del retrat que feia al seu propi estudi, també cal tenir present el vessant com a fotògraf ambulant. Mur visitava diferents poblacions dels entorns rurals de Girona que no tenien accés directe a la fotografia.
La cala del Peix, 1919
Els fotògrafs d’aquella època, com Mur, estaven sempre atents a tot el que passés, especialment si era extraordinari. Un dels molts exemples el tenim documentat el 22 d’octubre de 1912. Aquell dia veïns de Sant Feliu van començar a fer córrer la veu que un “peix” gegant havia quedat atrapat a una cala de Sant Pol. El peix va resultar ser una balena, que es va treure de l’aigua amb la grua més potent de Sant Feliu i es va tombar a la platja. El seu cos es va portar a Barcelona, i segons sembla, va esdevenir el primer exemplar dissecat de balena que hi va haver a l’Estat. Ricard Mur, doncs, no es va voler perdre aquest esdeveniment. Per això no deixava de prendre imatges i fer postals que la gent comprava; el record de la balena entre els guixolencs va ser tan profund que, des d’aleshores, la cala on va encallar l’animal es coneix com la cala del Peix.