girona
Dubten del conveni aprovat amb el Consorci de la Costa Brava sobre la planta de Montfullà
Un mes i onze dies abans de les eleccions municipals, l’equip de govern de Girona, de Junts i ERC, va obtenir l’aval del ple al conveni que ha embastat amb el Consorci d’Aigües de la Costa Brava (Cacbgi) sobre l’ús compartit de l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) de Montfullà (Bescanó). L’acord actualitza els preus per al tractament, que l’Ajuntament presta al Consorci des de fa anys, i posa fi a un mecanisme “irregular”, en paraules del regidor de Sostenibilitat, Martí Terés (Junts).
Només els tretze regidors de l’equip de govern van donar el vistiplau a un conveni per quatre anys amb el Consorci. A Bea Esporrín (PSC) li va semblar que s’havia perdut “una oportunitat” i a Laia Pèlach (Guanyem) la llista de preguntes sense resposta li resulta massa llarga.
Per Terés, el conveni resol la meitat del problema, “una situació enquistada des de fa temps”, però va dir que té una “seguretat jurídica absoluta”. Des del 2012, amb l’ampliació de la planta, l’Ajuntament presta un servei a l’àrea de Girona i a la Costa Brava Centre de manera “gens ordenada, amb tarifes del 2013”, cosa que el conveni ordena, va explicar el regidor. No resol –va admetre– quina administració o entitat és titular de la part ampliada de la planta, que ara és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En el conveni Girona-Consorci, l’ACA afirma que vol cedir-ne la titularitat.
Pèlach va demanar que l’aprovació s’ajornés fins a esclarir alguns assumptes. La regidora de Guanyem va parlar, entre altres incògnites, del fet que la concessió de l’ACA al Consorci del 2012 “no va ser publicada”, que el preu del servei no va ser aprovat per l’empresa pública i que “no s’han determinat els drets d’ús [de les administracions i ens públics] de les instal·lacions”. Per tant, d’alguna manera –va dir Pèlach–, no es pot aprovar un conveni entre les parts sense saber qui en té la titularitat. Això hauria de ser inclòs en un acord entre l’ACA, l’Ajuntament i el Consorci.
Pous de Salt i sequera
D’altra banda, el ple va aprovar –per unanimitat i de manera definitiva– el pla d’emergència municipal per sequera. Terés va admetre que la situació del país és “complicada” i que el pla preveu “restriccions en l’ús de l’aigua” i la captació dels pous de Salt per abastir Girona, Salt i Sarrià i altres municipis si convé.
La portaveu del PSC, Sílvia Paneque, va explicar que coincideix amb el que va dir l’alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), el 3 d’abril. En un balanç del mandat, la batllessa va criticar l’ACA per haver manifestat la intenció de sancionar els ajuntaments catalans en l’aprovació del decret de sequera. Segons dades del PSC, l’ACA hauria invertit 1,5 milions dels 18 previstos, un 4%, en nous abastaments supramunicipals o reforç dels existents arreu del país des del 2016.
La biblioteca, el 2025
L’Ajuntament també va aprovar que destinarà 697.731,48 euros –214.686,61 euros el 2024 i 483.044,88 el 2025– a la construcció de la nova biblioteca a l’edifici de la Casa de Cultura –l’equipament es va tancar fa més d’una dècada–. Amb l’aprovació del punt, l’Ajuntament sol·licitarà una subvenció d’un milió a l’Estat. El govern espanyol ja va incloure la partida en els pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2023.
Durant el ple, que va durar quatre hores i mitja, Míriam Pujola (Cs) i l’edil no adscrit Daniel Pamplona van haver de marxar per indisposició.