Un informe alerta del “declivi” dels pol·linitzadors silvestres
Analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la seva conservació
El director general de Polítiques Ambients i Medi Natural, Marc Vilahur, juntament amb la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, i l’investigador i doctor en biologia del CREAF Jordi Bosch, han presentat al Parc Agroecològic d’Albons l’informe “Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya”. Es tracta del primer informe d’aquestes característiques que s’elabora a Catalunya que analitza l’estatus, les amenaces i els àmbits prioritaris d’actuació per a la conservació dels insectes pol·linitzadors.
L’informe constata que al territori català i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. Així, de les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi. “És evident, tal com conclou l’estudi mateix, que a Catalunya i arreu del món hi ha hagut declivis importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, i, per això, cal apostar per mesures que ajudin a revertir aquesta situació”, ha dit Marc Vilahur.
En el mateix sentit s’ha expressat la directora general d’Agricultura i Ramaderia, que ha afirmat que “hem de poder mantenir la funcionalitat i la productivitat dels ecosistemes agraris i promoure mesures com, per exemple, la recuperació dels marges multifuncionals, la reducció de plaguicides i d’altres que ens ajudin a conscienciar i afavorir els serveis i beneficis que proveeixen els pol·linitzadors silvestres”. En aquest sentit, Guillaumes ha destacat especialment mesures com el Pla d’acció per assolir l’ús sostenible dels productes fitosanitaris o l’impuls a la Producció Integrada, la Producció Agrària Ecològica i la Producció Agrària Sostenible (PAS), model integrador de tots els sistemes.
“El nostre sector agrari és el primer interessat a preservar les poblacions d’insectes pol·linitzadors silvestres, perquè no només permeten la perpetuació de les espècies vegetals silvestres, sinó també perquè contribueixen a la producció de fruites, hortalisses, cereals, farratges i altres productes, i el seu declivi debilita la productivitat agrícola a llarg termini”, ha afirmat la directora general d’Agricultura i Ramaderia.
Combatre el descens
L’informe que s’ha presentat avui servirà de base per impulsar un pla estratègic per lluitar contra el descens de les poblacions de pol·linitzadors. “Aquest estudi és l’antesala d’un pla que ha d’anar més enllà de l’anàlisi de la situació i ens ha d’assenyalar el camí per impulsar accions i mesures concretes i consensuades amb tots els sectors implicats a fi d’ajudar a revertir aquesta situació”, ha afirmat Marc Vilahur.
Un exemple a Albons
La presentació de l’informe s’ha fet a la finca del Parc Agroecològic d’Albons, un exemple de com l’agricultura ecològica pot tenir efectes en aquests insectes i ajudar-los en les seves funcions. El seu propietari l’Enric Navarro explica que ho van engegar fa 20 anys i que quan hi van arribar només hi havia un cultiu, la ceba. Ara produeixen fruita i verdura de venda directa i compte amb diverses espècies que els permeten que hi hagi floració durant tot l’any.
“No sabem ben bé com funciona tot plegat però saben que hem propiciat les interaccions que ens són favorables”, explica. De fet, pràcticament no pateixen plagues i han notat que hi ha més presència d’insectes i d’ocells. “Quan vam arribar aquí no hi havia cap mena de vida aquí”, remarca. I no només això. Navarro insisteix que tot plegat es fa de manera sostenible però que a més fa rentable el negoci.
