Reivindiquen el paper de la ràdio en el pregó de les festes de Figueres
Els periodistes radiofònics Jaume Peral, Lluís Arté i Jaume Serra han estat els encarregats de donar el tret de sortida a la nova edició de les Fires i Festes de la Santa Creu amb un pregó en què han reivindicat el paper polític, social i cultural que la ràdio ha jugat la llarg de la història de la ciutat. L’alcaldessa, Agnés Lladó, hj recordat que Figueres havia estat una ciutat de ràdio, “amb diverses emissores punteres que havien proporcionat, sobretot en els anys foscos de la dictadura, entreteniment, companyia i un petit espai de catalanitat”. En la seva intervenció, Jaume Peral, amb una llarga trajectòria per Catalunya Ràdio i TV3, ha destacat que Figueres i la ràdio són “dos conceptes importantíssims que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida”. I ha recordat que cada dia a Catalunya escolten la ràdio 4 milions de persones, una xifra que, segons ha fet notar, “ens indica la salut de ferro d’aquest mitjà”.
Per la seva part, Lluís Arté, ha parlat de Ràdio Popular de Figueres, “la primera emissora de Figueres i la meva primera ràdio”. Ha subratllat que Radio Popular va formar part del batec cultural i social de la ciutat. Ha clos el seu discurs assegurant: “Avui la ràdio ha canviat molt, com tantes coses, però segueix més viva que mai”.
Encarregat del darrer tram del pregó, el periodista Jaume Serra, vinculat a la SER, ha dedicat unes paraules al fotoperiodista Miquel Ruiz. Serra ha estat el més crítics dels tres i ha “renyat” la ciutat i als veïns de Figueres per haver-se especialitat en “l’autodestrucció”. “Figueres té molt problemes, cert, però crec que el derrotisme us condiciona excessivament. Per si ho heu oblidat, teniu una situació geogràfica privilegiada, un passat poderós, teniu la força de la gran marca de Dalí, una estació d’alta velocitat sense ser capital de província... i, el Motel, per mi, un dels millors restaurants on hauré menjat mai”, ha dit. Serra ha fet una crida a defensar l’orgull de ser figuerenc i “deixar de ser hipercrítics i antropòfags i trobar la manera de remar plegats per construir una Figueres que sigui l’enveja” del Catalunya.