Els arqueòlegs desenterren 78 esquelets a Sant Julià de Ramis

Els arqueòlegs han desenterrat 78 esquelets i han delimitat l’antic cementiri medieval i d’època moderna de Sant Julià de Ramis, segons informa l’Acn. La campanya d’excavacions als Sants Metges s’ha focalitzat en un extrem de l’antiga sagrera, el perímetre de 30 passes que envoltava l’església. Aquí s’han trobat esquelets d’infants -alguns, nounats- i també de dones, que ara s’estudiaran al laboratori de la UdG. En paral·lel, els arqueòlegs han desenterrat part de l’aixovar dels difunts, com el d’un militar del segle XVIII. Però també, com que abans de convertir-se en cementiri la zona ja estava poblada des d’època ibera, s’han fet tot de troballes de diferents segles. Entre aquestes, ceràmica medieval o una moneda del segle II aC.

Explica l’Acn, que la campanya d’excavacions a la muntanya de Sant Julià de Ramis, centrada a l’entorn de l’església dels Sants Metges, continua aprofundint en l’estudi del cementiri que va ocupar el lloc durant més d’un mil·lenni (des del segle VIII, en època carolíngia, fins entrat el segle XX). Des del 2011, els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) hi estan fent campanyes periòdiques.

Aquesta primavera, l’excavació s’ha focalitzat en una àrea d’uns 50 metres quadrats situada a la part sud de l’església, just a l’exterior d’allà on hi havia la tanca del cementiri del segle XIX. En aquesta zona era on hi havia els límits de l’antiga sagrera, i va començar a acollir enterraments a partir dels segles XIII i XIV. És a dir, al final de l’edat mitjana.

“La recerca ens ha permès documentar una època que fins ara ens havia quedat una mica amagada, la que es correspon amb el període baix medieval i l’edat moderna”, concreta un dels codirectors de l’excavació, Jordi Vivo. D’ençà que van començar la campanya, aquí els arqueòlegs de la UdG ja hi han trobat 78 esquelets (que sumats als que s’han desenterrat al jaciment al llarg de l’última dècada, ja superen els 700).