Bèsties fantàstiques i on pots trobar-les

L’endemà de celebrar-se una de les pitjors edicions d’Eurovisió, ens imaginàvem que plouria a bots i barrals. Per sort per als visitants de Temps de Flors, el temps va donar ahir una mica de treva, almenys a Girona, i durant bona part de la jornada va fer un dia esplèndid marcat pel sol i algun núvol. Una segona jornada ideal per acabar de pentinar el recorregut de muntatges en patis i espais expositius i, per què no, repetir-ne algun que ens va semblar prou especial per tornar-hi, com és el cas de l’antic teatre Odeon, amb L’últim sopar com a magnífic bodegó per a un marc patrimonial que esperem recuperar ben aviat.

A l’església de Sant Lluc, flanquejat per l’armament dels Manaies, llueix el Bosc de fades, que certament té el seu encant evocador i un punt disneynià en què destaca una figura del mític unicorn. Un ésser mitològic la banya del qual es diu que pot curar de qualsevol verí i, segons alguna llegenda, un animal fantàstic que purifica les aigües. És per això que avui dia se’l glorifica més que mai, encara que sigui amb les espantoses samarretes kitsch que porten alguns.

Al claustre de la catedral trobem una altra figura animal adorada, en aquest cas pels fidels cristians. Es tracta de l’Anyell, i qui millor per representar-lo en un muntatge floral que el sector de la planta ornamental i del verd de Flandes, en col·laboració amb Floraliën Gent, la dissenyadora Inge de Bruyckner i les Puntaires de Girona, per donar vida a una versió de l’obra dels germans Van Eyck, autors d’una de les peces més belles de la pintura flamenca com és el retaule de Gant. L’art i la verdor entrellaçats per fer de l’entorn un espai vital més saludable, aquest és el reeixit propòsit.

Als soterranis de la catedral, val la pena fer cua per entrar a veure un dels millors conjunts que enguany es presenten. Es comença per un bodegó floral i un jardí interior multicolor que dona la benvinguda, i a continuació s’hi contempla l’Arbre de la vida abans no ens endinsem en Un mar de realitat. Aquest muntatge, dissenyat per l’alumnat del màster en disseny i producció d’espais de la UPC School-CCCB, vol ser un reclam envers la cura i la sostenibilitat dels oceans. Els visitants s’endinsen en un espai embolcallador, a través d’un joc de llums, so i moviment que demostra que no tot és tan bell com aparenta. A terra hi ha la flora marina, formada per flors acolorides i frondoses que representen la flora subaquàtica dels oceans, però, quan es dissipa la boira, descobreixes que allò que penja del sostre no són meduses sinó illes de plàstic, acumulacions de brossa no biodegradable (aproximadament, vuit milions de tones de plàstic anuals que l’activitat humana aboca als mars).

Pel que fa als Banys Àrabs, si ets capaç de suportar les llargues cues i la sensació de ratera en algun tram de l’interior, s’hi troba un joc de miralls i flors patrocinat per l’Escola de Música del Gironès, que també ahir animava el públic interpretant peces de clàssica. Si bé la monumentalitat de l’edifici predomina per sobre dels muntatges, després d’uns tòtems florals sobresurt una tetera que expulsa un fum floral que ben bé podria ser un geni tancat durant anys i panys que ves a saber si ens podria concedir el desig que continuï amb aquest maig de cada dia un raig.