regne unit
Enric d’Anglaterra acusa la premsa sensacionalista d’”incitar a l’odi i a l’assetjament” contra ell
El fill petit de Carles III és el primer membre de la família reial britànica que declara com a testimoni en un judici en els últims 130 anys
El príncep Enric d’Anglaterra s’ha convertit aquest dimarts en el primer membre d’alt rang de la Casa Reial britànica en declarar davant un jutge en 130 anys. El duc de Sussex ha comparegut davant la justícia britànica per declarar com a testimoni en un judici contra la premsa sensacionalista molt esperat en el Regne Unit.
El príncep, cinquè en la línia de successió al tron, ha arribat a la seu judicial cap a 2/4 d’onze del matí, hora catalana, enmig d’una gran expectació mediàtica. El fill petit de Carles III i un centenar de persones més denuncien les pràctiques del poderós Mirror Group Newspaper. Concretament, acusen el grup propietat del magnat Rupert Murdoch d’utilitzar activitats il·legals generalitzades, com l’espionatge i l’engany, per aconseguir informació. El grup ho nega.
Part de la declaració d’Enric d’Anglaterra ha estat per escrit, amb un ampli text en el qual el príncep acusa la premsa sensacionalista “d’incitar a l’odi i a l’assetjament contra ell” i de tenir les mans tacades de sang, informen les agències internacionals.
El duc de Sussex, de 38 anys i resident als EUA, ha estat des del seu naixement objecte recorrent de la premsa i, segons ha dit ell mateix, ha arribat a “assumir molts dels titulars” que apareixien en els mitjans, des dels que el descrivien com un “faldiller” fins als que el descrivien com un “consumidor de drogues irresponsable”.
“Sento que en totes les relacions que he tingut, sigui amb un amic, xicotes, familiar o a l’exèrcit, sempre hi ha hagut una tercera part implicada, la premsa sensacionalista”, diu el text que Enric ha fet arribar al tribunal, segons recull Sky News.
El príncep també ha declarat que sentir-se vigilat el feia “sospitar constantment” de “tothom”, un aspecte que relaciona també amb el cas de la seva mare, Diana de Gal·les. “Sempre vaig sentir que la gent deia que la meva mare estava paranoica, però no era així. Tenia por pel que li estava passant i ara sé que jo també sentia el mateix”, ha argumentat.
