Criant soles els fills
Les famílies encapçalades per un progenitor, principalment dones, estan creixent i és dels col·lectius que pateixen més pobresa i exclusió residencial
Segons la darrera enquesta de població, hi ha 255.658 llars catalanes amb dones soles amb fills a càrrec
Reivindiquen que la llei de famílies les equipari amb les nombroses pel que fa als drets
-
El cost dels aliments s’ha disparat per les famílies. El taller amb les màquines de cosir que poden fer servir les usuàries que s’acosten a l’Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya. J. RAMOS JUANMA RAMOS. -
Eltalleronlesusuàriespodenferúsdelesmaquinesdecosirielmagatzemonguardenelsalimentsperrepartir. JUANMARAMOS.
La Viqui i l’Esther són voluntàries que les tardes de dimecres treuen caixes per plegar i endreçar les piles de roba que arriben a la seu de l’Associació de Famílies Monoparentals de Catalunya. Ho fan amb altres mares que, com elles, són usuàries i col·laboren amb l’entitat fent tasques de suport mentre alguns dels seus fills s’entretenen a la sala de jocs. Unes ensenyen a les altres a fer anar les màquines de cosir del petit taller que tenen a l’edifici municipal que comparteixen amb altres entitats, en ple centre del Raval. Una tarda a la setmana s’organitzen per descarregar el menjar que arriba del Banc dels Aliments i que s’encarreguen de distribuir entre les famílies més vulnerables, que cada quinze dies recullen aliments derivats des dels serveis socials municipals.
Les usuàries d’aquest servei i altres activitats que fan a l’associació són majoritàriament dones amb fills a càrrec i que amb una única font d’ingressos no arriben per pagar necessitats bàsiques com ara menjar i vestir, després del que els queda per pagar l’habitatge. “Amb un sou que no arriba a 1.000 euros no es pot fer gaire res”, denuncia des de l’associació la Bàrbara Moreno, que atén les usuàries noves que hi arriben.
És aquest col·lectiu, el de la mare sola que assumeix la cura dels fills, qui pateix de forma més severa la pobresa i l’exclusió residencial. Segons les darreres dades, mentre que les llars amb infants a càrrec tenen una taxa de pobresa del 23,8%, aquesta xifra arriba fins al 38,9% a les llars encapçalades per una mare sola. D’aquestes, més de la meitat (el 22,8%) es troben en situació de pobresa severa.
A Catalunya hi ha 255.658 llars amb nens, nenes i adolescents que estan encapçalades per una dona sola, segons assenyalen les xifres de població l’Instituto Nacional de Estadística. Un model de família que està creixent, bé sigui per una voluntat dels progenitors únics, majoritàriament dones, que decideixen ser mares o perquè s’han trobat en la situació de criar els fills sense el suport de la parella per processos de separació, divorci o viudetat. “Les situacions són molt diverses i no hi ha un perfil, però sí que funciona el boca orella, i venen per tenir un suport. No fem pagar quota però a canvi demanem que s’impliquin”, explica Elena Valle, presidenta d’aquesta entitat, que es va crear fa vint anys i representa unes 3.000 famílies que s’han vinculat, com és el seu cas. Una gran majoria, el 95%, són famílies que encapçalen dones, però hi ha “alguns pares actius” que crien sols els fills i també són a l’entitat.
Equiparar drets
Les associacions de famílies monoparentals fa anys que reclamen mesures de protecció que les equipari amb les famílies nombroses. La llei de famílies en què treballava el govern espanyol, i que ara queda en suspens amb la convocatòria d’eleccions generals, reconeix per primer cop la família monoparental, però “deixa a mitges” les seves reivindicacions. La normativa només dona la mateixa cobertura que a les nombroses per aquells progenitors únics que tinguin més d’un fill. “És un pedaç perquè a nosaltres ens defineix el nombre de progenitors, no pas el nombre de fills”, critica Valle, que lamenta que s’exclogui les mares que tenen un únic fill, quan aquestes representen la majoria de les famílies. La llei estatal avançava en el reconeixement d’aquest model de famílies que només es registraven a cinc comunitats autònomes, entre les quals hi ha també Catalunya.
La Generalitat té 63.830 títols vigents de famílies monoparentals que donen dret a beneficis, avantatges fiscals i bonificacions. El títol l’han de sol·licitar les famílies i té una validesa de quatre anys, però, com assenyala Elena Valle,“deixa al marge” moltes famílies que no hi tenen accés, pel fet d’estar en situació administrativa irregular o perquè no han denunciat que no perceben la pensió de l’altre progenitor incomplint els convenis de separació o divorci.
“Volem estar equiparats, perquè és un greuge”, defensa la presidenta d’aquest col·lectiu, que és mare d’una filla, i reclama els mateixos drets reconeguts a les famílies nombroses.“Elles no tenen cap barem de rendes per accedir a les bonificacions de l’IBI”, posa com a exemple Valle, que s’han adreçat al Síndic de Greuges per denunciar el que consideren un “tracte discriminatori de l’administració”.