Farts d’entrebancs

“Quan tens una discapacitat, la teva vida s’ha de dedicar a lluitar per drets que en teoria hem de tenir.” Així de taxativa s’expressa Montserrat García, responsable d’accessibilitat de la Federació ECOM, que té una malaltia degenerativa que li resta mobilitat i pateix les dificultats que tenen moltes persones que necessiten un suport o han de desplaçar-se en cadira de rodes. El col·lectiu es queixa que porten massa anys esperant, des del 2016, perquè s’aprovi el decret de codi d’accessibilitat a Catalunya que ha de facilitar la inclusió social de les persones amb discapacitat. “Estem estancats al mateix punt i la nostra vida va passant en una situació de vulnerabilitat i desigualtat social, econòmica, professional”, es lamenta la portaveu d’ECOM, molt crítica amb els retards que acumula el nou marc normatiu, més restrictiu que la llei a escala estatal, per garantir les necessitats reals del col·lectiu i alinear-se amb els mandats de la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat. El codi d’accessibilitat establirà les condicions necessàries perquè els espais públics, edificis, mitjans de transport, productes, serveis i processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn. L’aprovació definitiva del decret s’està endarrerint després d’un llarg procés d’interlocució, durant cinc anys, entre els agents i sectors implicats. La conselleria de Drets Socials assenyala que el text va rebre més de 800 aportacions, en molts casos amb peticions i al·legacions, tant de les entitats com de les administracions implicades que han requerit temps per “ponderar i trobar un punt d’equilibri” al nou reglament. La inestabilitat política en la Generalitat, amb curtes legislatures i el traspàs de la conselleria entre els socis de govern, tampoc ha ajudat a agilitzar la tramitació. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, anunciava, només d’assumir el càrrec, la seva aprovació immediata del text, però abans s’havia de notificar a la Comissió Europea perquè hi donés el vistiplau o hi fes esmenes que obligarien de nou a revisar el text abans d’aprovar-lo.

La Federació ECOM, integrada per més de 120 organitzacions de persones amb discapacitat física, reconeix que s’han aconseguit “certs avenços de buits legals que existien”, com per exemple l’accés al transport públic per part de les persones usuàries de scooters, l’accés als parcs infantils inclusius o els treballs per a la regulació dels carrers en plataforma única. “L’accessibilitat ha de tenir una mirada física, sensorial i cognitiva“, assenyala García, que explica el treball conjunt amb entitats com l’ONCE per definir els límits per les persones cegues en aquestes zones de vianants en un sol nivell, en què s’ha regulat amb un paviment amb relleu per guiar-se. El delegat de l’ONCE a Catalunya, Enric Botí, assegura que per una part estan satisfets perquè s’ha pogut recollir en el text l’accés a la comunicació, des del llenguatge Braille a l’audiodescripció als cinemes o teatres, que serà un pas per avançar cap a una cultura inclusiva. “L’accessibilitat és el dret que tenim a viure amb dignitat i exercir la nostra igualtat”, defensa Botí, que lamenta l’alentiment de les administracions a l’hora de legislar, quan es va pactar fer-ho en dos anys i n’han passat set. “Ens preocupa que hi haurà noves realitats que no estaran incloses al codi per la seva tardança”, lamenta el delegat de l’ONCE que dona per fet que caldrà esperar uns anys més abans no es desplegui la norma. L’ONCE va fer al·legacions per demanar que la senyalització sigui més inclusiva, amb criteris d’accessibilitat universal per a persones amb baixa visió, que necessiten que les coses tinguin contrast i una mida més gran de la lletra.