“El problema són també les nits, els refugis climàtics només obren de dia”

Al clima mediterrani, com el que tenim a la costa i tota l’àrea metropolitana, les morts per calor es disparen a les nits, quan les temperatures superen els 24 o els 25 graus i no hi ha refugis climàtics on anar. El catedràtic Josep Roca Cladera, director del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), alerta d’aquest risc i adverteix que encara que cada vegada s’habilitin més equipaments públics climatitzats, com biblioteques, casals d’avis, escoles que serveixin per guarir-se durant les hores de més calors, les nits continuaran sent un problema fins que no hi hagi més actuacions estructurals a les ciutats. “De moment continuem tenint un problema a la nit”, assenyala, insistint a més que cal afinar molt més la informació perquè les persones puguin saber quin és l’espai que tenen més a prop. “Hi ha països on tenen ja un sistema d’avisos individualitzats al mòbil que informen del perill de calor”, destaca Roca Cladera.

El canvi climàtic és una realitat a la què cal adaptar-se. El seu equip ha analitzat el procés d’escalfament a les àrees urbanes i sap que es poden fer actuacions per reduir la temperatura. Una de les més importants és incrementar la presència de zones verdes. “El millor mecanisme és desenvolupar el verd”, diu. No només actuant a la via pública, també a les façanes i a les cobertes. “Hem fet estudis del que signifiquen els exisos verds, com els que s’han fet a Barcelona i aconsegueixen reduir la temperatura més d’un grau”, explica.

L’elecció dels materials i dels colors dels materials també són elements a tenir en compta i posa com a exemple la ciutat de Los Angeles, on es va pintar l’asfalt de blanc. “Es tracta de buscar materials més clars, els totxos i l’asfalt acumulen molta calor”.

Roca Cladera n’és conscient que s’estan fent passes per millorar, però encara estem lluny, molt lluny del que seria recomanable. Només un exemple. L’OMS recomana que tots els habitatges estiguin a menys de 300 metres d’una veritable zona verda que tingui com a mínim mitja hectàrea. Un estudi del seu equip fet a Barcelona que només el 30% dels habitatges complien amb aquesta recomanació.