Justícia investiga el destí de l’herència del principal mecenes de la ciència a Catalunya

El Servei de Supervisió i Protectorat de Fundacions, dependent del Departament de Justícia, ha obert un procés previ d’investigació centrat a esbrinar el destí i la gestió que s’ha dut a terme de l’herència i el llegat patrimonial de Pere Mir i Puig, el principal mecenes de la investigació científica a Catalunya, mort el 2017.

L’objecte de les actuacions endegades és la Fundació Privada Cellex, a través de la qual Mir va vehicular les seves generoses aportacions al món de la ciència, com per exemple la donació de vuit milions d’euros que l’any 2013 va permetre posar en marxa el centre d’investigació biomèdica que porta el nom de la fundació i que està situat a la Facultat de Medicina de la UB.

Cellex també va ser clau en la potenciació de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), amb la donació d’uns terrenys a Castelldefels, o la compra de robots Da Vinci per a operacions, al Clínic i el Vall d’Hebron. La filantropia de Mir es va estendre també a l’àmbit social i de l’educació. Va crear la Fundació Mir-Puig amb les mateixes finalitats vinculada a una residència de Vilassar, entre altres activitats. Mir va rebre la Creu de Sant Jordi i la medalla d’or de Barcelona.

“S’ha iniciat un període d’actuacions prèvies a l’esmentada fundació (Cellex) amb la finalitat de requerir determinada informació i documentació per tal d’esclarir els fets exposats en el seu escrit de denúncia”, diu en un escrit el cap del Servei de Supervisió i Protectorat, Víctor Vallès. El requeriment es va fer el 13 de juny passat i la fundació va respondre el dia 30, aportant documentació que ara s’està analitzant, segons ha pogut saber El Punt Avui.

Fonts de Cellex han explicat a aquest diari que s’ha lliurat tota la informació sol·licitada, i encara “més de la requerida”, i que “s’està al dia de totes les obligacions amb el Protectorat”.

La denúncia a què fa referència el document i que motiva la investigació demana esbrinar si s’han complert les últimes voluntats de Pere Mir de destinar la seva herència a la Fundació Cellex.

El 2019, un any després de la mort de la viuda de Mir, Núria Pàmias, Hisenda va fer una investigació a Cellex com a destinatària de l’herència del mecenes. Les mateixes fonts de la fundació, consultades per aquest diari, asseguren que la inspecció fiscal va “acabar bé”, amb només algunes “petites sancions”.

Un dels objectius de la investigació instada al Departament de Justícia és saber l’abast real de l’herència de Mir. En el moment de la seva mort, la fortuna de Pere Mir devia ser d’uns 400 milions. Aquest és el càlcul que fa Àngel Surroca, que durant dècades va dirigir, en condició de conseller delegat, Derivados Forestales, grup empresarial del sector químic amb origen a Sant Celoni i font del patrimoni del mecenes. La relació entre Surroca i Mir va ser tan estreta que el primer el defineix com “el meu segon pare”.

“Neguem rotundament aquesta xifra, que és inventada”, han assegurat a aquest diari les fonts de Cellex consultades. Segons aquestes fonts, en vida Mir va donar prop de 90 milions i a la seva mort el conjunt del seu patrimoni era d’uns 40 milions.

Àngel Surroca és un nom clau en la denúncia d’aquest afer. A l’altre costat, els noms clau són els de Jordi Segarra i Josep Maria Tabernero, que, amb Juan Francisco Capellas, van ser nomenats marmessors de Mir, és a dir, responsables d’executar les últimes voluntats.

Aquesta designació es va incloure en el testament de l’industrial –datat a Ginebra amb un contingut que no s’ha fet públic– a través d’una modificació que s’hi va fer dos mesos abans que morís. Segarra, Tabernero i Capellas són, doncs, els responsables de donar compte del destí del llegat Mir.

Els dubtes de Surroca sobre la gestió els exposa en un últim capítol del llibre De la fusta a la fusta. La història del grup Derivados Forestales (1942-2006), editat el 2022. En aquest apartat del volum Surroca es pregunta, per exemple, “què se n’ha fet de la residència de la Pleta de la Vall d’Aran, de les dues propietats de Suïssa, dels dos habitatges del carrer Modolell”; són només alguns aspectes dels dubtes que li genera la gestió del patrimoni de Mir, que era molt més ampli. També demana una “investigació a fons del factor financer a l’estranger”.

Un llibre publicat per Cellex el 2018 sobre el llegat de Mir explica que es mantindran els compromisos, a deu anys, amb la Casa de Vilassar, l’ajuda als alumnes capacitats en matemàtiques, l’ICFO i l’institut oncològic del Vall d’Hebron. També s’hi diu que Cellex està destinada a dissoldre’s.

Recentment, Cellex ha deixat de donar les beques Cims a joves batxillers i no participa en l’ampliació del campus ICFO a Castelldefels. Tot i això, fonts de la fundació asseguren que es mantenen els compromisos “i es mantindran en allò acordat”, i que Cellex “té plenitud financera i és viable”.