Construint ponts cap al futur

Què suposa per als infants sahrauís viure en un territori marcat per un conflicte geopolític? La incertesa, les dificultats socioeconòmiques i la falta d’oportunitats són una realitat quotidiana. En aquest context, el programa Vacances en Pau emergeix el 1991 per brindar a aquest col·lectiu l’oportunitat de gaudir de temps d’esbarjo. Aquest any hi participen 39 infants en 34 famílies de les comarques gironines durant dos mesos. La iniciativa no sols millora la qualitat de vida dels nens i nenes en la seva estada al territori català, sinó que també els nodreix d’un creixement personal i els obren noves perspectives de futur. Pilar Bayé, responsable del programa, explica: “Per a la mainada l’experiència és totalment nova. La idea de viatjar amb avió i descobrir llocs desconeguts els resulta tan estranya com emocionant.” S’entén que la vida als camps de refugiats no els ha permès experimentar moltes de les coses que, des de la nostra posició, donem per descomptades, com és el fet de pujar unes escales. Bayé subratlla que “el programa busca brindar-los moments d’alegria i diversió i, a més, donar suport mèdic, aprofitant aquesta etapa crucial de creixement”. Per la seva banda, la Sònia, una de les mares que participa en Vacances en Pau des de fa quatre anys, comparteix la seva experiència amb una perspectiva plena d’afecte i compromís. Afirma que “acollir a aquests nens és una experiència única i gratificant. Durant dos mesos, els petits troben en l’estada un ambient agradable, lluny de la calor aclaparadora del desert”. I les activitats es tornen aventures compartides: “Des de gaudir de la piscina i la platja fins a anar de vacances, sopar en família i organitzar una tarda de cinema; els nens són un membre més de la família”, reconeix. A més, la Sònia guarda innombrables records amb els nens que ha rebut, però un en particular ha fet entreveure la diferència cultural de la importància que se’ls dona a certes situacions. Va tenir el privilegi de rebre una nena que només s’hi podia veure un 30%. Quan la van portar a l’òptica i li van posar les seves ulleres, la noia, sorpresa, no parava d’anomenar els objectes que observava. Per això moltes situacions mostren la diferència de les perspectives culturals i la diferència d’accés a recursos. Donar cabuda a aquests nens i nenes transcendeix les fronteres de la compassió i es converteix en un intercanvi humà enriquidor. La Sònia fa una crida a totes les famílies que estiguin considerant obrir les portes a aquests petits sahrauís. Apunta que “més enllà de les barreres de l’idioma i les diferències culturals, l’aprenentatge i l’amor que es comparteixen són incalculables”. En un món on prevalen les divisions i els conflictes, el programa Vacances en Pau i les famílies acollidores de Girona són un testimoniatge viu que l’empatia i el compromís poden construir ponts cap a un futur més esperançador.