L’acció contra ‘La casa dels horrors’ tornarà al setembre

Els testimonis de repressió de Júlia Martí Vallbona i Josep Maria Pi han posat avui el punt i a part a l’acció de la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC per demanar la conversió de la prefectura de Via Laietana en un centre de memòria democràtica. La campanya reivindicativa, que es concreta amb concentracions davant el número 43 de Via Laietana el primer i tercer dimarts de cada mes, s’atura durant el mes d’agost i tornarà al setembre, passat el pic de l’estiu.

La Júlia, militant de la Lliga Comunista REvolucionària, LCR, va ser detinguda l’u de maig de l’any 1971 amb només 19 anys quan tirava fulls volants a la fàbrica de la Hispano Olivetti. Pel que fa al terrassenc Josep Maria Pi va ser detingut en dues ocasions, una de les quals pel robatori d’armes de la base militar del Pení.

El testimoni de la dona ha estat emotiu, recordant que “el moment en que em van baixar al calabós de Via Laietana no s’oblida mai”. Martí ha parlat de “la soledat i el sentiment de culpa” que sentien les persones que eren tancades als calabossos. Segons el seu testimoni, passar per Via Laietana “deixa una empremta per sempre” i ha confessat que el record és tan negre que cada cop que passa pel lloc “he de canviar de vorera”.

Les paraules de Josep Maria Pi han estat vibrants i reivindicatives. “Volen passar aquesta pàgina de la història en blanc, i nosaltres l’hem d’escriure”, ha dit recordant que “avui és 18 de juliol i hem de mantenir la memòria ben viva”.

El testimoni de Mir ha estat coincident, amb el d’altres represaliats que ja han explicat el seu cas a Via Laietana, en el sentit de denunciar les violacions que els policies que vigilaven les garjoles duien a terme en algunes detingudes. Ha parlat d’un cas, “que he vist jo i no me l’han explicat” d’unes prostitutes que compartien captiveri amb ell i que van ser víctimes d’abusos dels policies. “Aquells fills de puta sortien d’allà cordant-se els pantalons”, ha dit gràficament.

A la concentració d’avui s’hi han aplegat 400 persones. Hi han assistit membres de la plataforma Unitat Contra el Feixime, dels Cants per la llibertat de Terrassa i de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. Aquesta entitat té comptades 771 víctimes mortals de la repressió i ara treballa per aconseguir l’obertura de la fossa número 3 del cementiri de la ciutat on hi ha enterrats nou persones que van ser afusellades.

Durant l’acte, l’advocada Pilar Rebaque ha recordat l’objectiu de l’organització de la campanya d’aconseguir que en les paraules que a forma de memorial es volen posar al terra, davant la prefectura, s’hi incolguin amb color vermell de les de tortura i repressió, com una manera d’interpel·lar els ciutadans quan passin per davant l’edifici policial.